Cert, tot és molt gros i injust i mal enfocat. Però també hi ha Rodoreda: regiro Rodoreda, subratllo Rodoreda, ensenyo Rodoreda, llegeixo Rodoreda (no us perdeu el seu Autoretrat, a Angle). I em vénen al cap "La salamandra", aquell gest de suficiència d'Azúa en un dinar, les paraules embadalides de García Márquez, la porta del jardí que per a mi era el dels Valldaura i la bandera que l'avi va plantar al terrat de la seva torre. I llavors penso que al dia encara li queden hores de llum.
Tres favorits junts: en algun moment de la vida he volgut ser Morrissey, Chrissie Hynde i, sobretot, la tonada d'aquesta cançó. Ara, en temps de descompte i d'esquena rígida per a tots plegats, aquí els tenim aplegats, com si hagués trobat una foto antiga però feta avui, o demà.
Bon cap de setmana, doncs.
"En Guardiola conviven un soñador, un fanático y un artista. El soñador es apasionado, el fanático terco y los dos le convienen al maravilloso artista que construye obras admirables con distintos materiales y en distintos países. Obras que nunca son iguales y, sin embargo, son siempre reconocibles."
Jorge Valdano, "Guardiola, soñador, fanático y artista" (El País, 18-V-19)
Dimecres vinent a la UPF hem convidat Jordi Cornudella (poeta, assagista, editor, marmessor) a presentar-nos en un seminari d'un parell d'hores el Curs de literatura catalana contemporània que ha preparat a Empúries compilant totes les conferències (i alguna entrevista) de Gabriel Ferrater sobre literatura catalana en un volum de més de cinc-centes pàgines que arriba a les llibreries el dia 22, just el dia del seminari. Tindrem doncs un curs de literatura dins d'un curs de literatura, amb la veu d'un mestre (dos, si hi afegim en Jordi) escoltada per un bon grapat d'aprenents.
Una gentada pertot, i el ric ric ric continu de les rodes de les maletes. El bon temps duu també la llavor d'una condemna.
Des Moines, a Iowa, és una de les capitals d'estat més petites dels Estats Units, i una de les millors cançons de Jeffrey Foucault (pocs discos m'han fet darrerament la impressió del seu Blood Brothers).
Des de Des Moines, com si hi fóssim, bon cap de setmana a tothom.
That night in Des Moines
We were too late for supper
So we sat at the bar
And we drank three beers
And we watched the house
Filling up with no one
But God was listening
And he cupped his ear
Ahir el poeta i assagista Gary Snyder, un habitual en aquest blog, va fer vuitanta-nou anys. Amb José Luis Regojo n'hem traduït al català una antologia de poemes de natura que vam titular Les muntanyes són la teva ment (Tushita, 2013). En castellà en trobareu diversos llibres publicats per Árdora i, més recentment, Varasek Ediciones.
Felicitats, mestre!
Entrades
Comentaris
