ARA PUC DIR...

IV

Ara puc dir: sóc a la font i bec,
i bec fins a morir-me
de set de voler més no sabent què,
que és així com no es mor
en veritat del tot: vivint en la fretura
d’alguna cosa sempre.
                               Sense
fretura, què seria de nosaltres,
aquests a qui fou dat el privilegi
de la santa follia de ser càntic,
vent desfermat, incendi
que es destrueix a si mateix, mentre salvades
queden les coses que tocà i més pures.
Oh, il·luminats! La nostra
comesa humil: obrir del tot orelles
al primigeni cant
                       i declinar.

          Joan Vinyoli, Elegia de Vallvidrera (1984)

TEMPS

El pit, millor per a una cançó com la de Damien Rice que per als cops.

I bon cap de setmana amb una mica de temps per a tothom.

EL HERMANO DEL MINISTRO

Això mateix en paraules de Guy Debord, via Jonathan Martínez.

CAP A MALLORCA

Coses bones que passen: la setmana vinent, avió i al XX Festival de Poesia de la Mediterrània.

MOTS D'ORDRE

Gentils mots d'ordre. Després de "¡Que te calles" i "¡A formar!", ara ve el "Todos a la cárcel". A veure si hi ha sort i ho deixem aquí, o també fan la passa següent: "¡Al paredón!".

UNA, DUES, TRES

Una mentida és mentida, dues són mentides, tres ja són política.

    Proverbi jiddisch

D'ESCÒCIA A ALABAMA

Fem lloc a les bones notícies, a règim com n'estem. Tracyanne Campbell té projecte musical nou entre mans, Tracyanne & Danny, i anuncia gira d'un mes pel Regne Unit i bona part dels Estats Units.

Per mostrar-nos que viatjar no l'espanta, s'ha marcat a més aquest vídeo que ens retorna la seva veu i l'aire dels vells bons temps dels Camera Obscura, temps que no fan gaire pinta de tornar després de la mort de Carey Lander. De moment, jo ja m'he enfilat a la furgo amb ella pels camins de Nova Anglaterra.

DISTÀNCIA CRÍTICA

Si un aconsegueix embridar la ràbia i el desànim, val a dir que aquests dies van apareixent també textos periodístics d'interès per desar a la carpeta dels retalls per al futur, o per tornar-hi quan la distància ens permeti encaixar millor les peces. A més de l'excepcional editorial de The Times, "Spain Again" (excepcional en el sentit que apuntava Matthew Tree: "Mai no he vist tan enfadat el Times"), avui teniu a l'abast

- els "Imperios en la bruma" de Josep M. Fradera, catedràtic de la UPF i especialista en imperialisme, evocant "aquellos mundos crueles y violentos pero forjadores de cambio histórico";

- una citació del filòsof Charles Taylor en una conferència a UChicago amb un consell d'or que ara mateix no sabria com aplicar: "We have to find a language to talk to the people who have been mobilized against other groups. Just telling them 'you're horrible' won't work",

- o la peça del sotsdirector d'El Confidencial, Carlos Sánchez, "Cataluña y la presunta fortaleza del Estado", que inclou aquest paràgraf de bon subratllar: "Es por eso, que resulta, al menos chocante, que, a menudo, se diga que el Estado es fuerte porque mete a independentistas en la cárcel o porque desbarata aberrantes procesos soberanistas. El Estado español —que también es Cataluña— ha fracasado porque no ha sabido integrar a todos sus territorios. Como tampoco la Restauración supo integrar a los nuevos movimientos sociales emergentes, algo que explica algunas catástrofes posteriores".

Per anar espigolant brins de racionalitat informada com aquests, hi estiguis més o menys d'acord, us recomano seguir els comptes de twitter dels professors Alfons Aragoneses, Jorge Cagiao y Conde, Jaume Claret i Miguel Martínez, d'on jo he tret els enllaços anteriors i altres de semblants.

Apa, tornem a la cassola.

IN ABSENTIA

Sense ganes, sense paraules, sense perspectiva, sense humor. Sense humor ni perspectiva ni ganes ni paraules.

AQUÍ AL REPLÀ

Bon cap de setmana, si és que això és possible.

MONTSERRAT ROIG, TOT TERRENY

Fins al 30 d’abril tenen l’oportunitat d’anar a veure l’exposició “Montserrat Roig, 1977. Memòria i utopia” a El Born Centre de Cultura i Memòria (cert: els gestors municipals han tingut millors dies, rebatejant). Roig va ser escriptora i periodista (a més de feminista, antifeixista, catalanista i algun altre adjectiu que em dec descuidar), i la inspirada autora de l’adagi que diu que a la literatura catalana un o una, faci els anys que faci que s’hi dedica, sempre està tornant a començar.

Potser no és mala idea, doncs, tornar a Montserrat Roig, perquè ha passat més d’un quart de segle de la seva mort, els seus llibres costen de trobar a les llibreries, van desapareixent els darrers testimonis directes dels camps d’extermini (per a nosaltres la memòria dels deportats no morirà mai gràcies al seu Els catalans als camps nazis, premi de la Crítica Serra d’Or, promogut per Josep Benet però assumit per ella amb passió professional i personal fins a fer-ne un tros de la seva vida). I perquè la magnífica sèrie dels retrats fotogràfics que va fer-li la seva amiga Pilar Aymerich mostra una veritable donassa (donota com a femení d’homenot és un d’aquells substantius, ai, amb gènere marcat) i il·lustra bellament dues dècades, els setanta i els vuitanta, centrals per a la cultura catalana moderna.

Roig va ser, amb Baltasar Porcel, la gran entrevistadora d’aquells anys: a l’exposició, seguin sense pressa a veure fragments de les seves entrevistes en el blanc i negre del temps en què molts pensaven que tot estava per fer i tot era possible. Es va estrenarl'any 1977 amb el programa Personatges al Circuit Català de TVE, en un mitjà nou on el català també començava a obrir-se pas. En literatura havia debutat amb els contes de Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, premi Víctor Català (va rebre’n la notícia tancada amb a Montserrat per protestar contra els consells de guerra de Burgos), i la novel·la Ramona, adéu, i ja no va parar fins als reculls d’articles dels seus darrers dies. Inquieta, directa, entusiasta, generosa. En vida i ara també en aquesta memòria exposada, a la recerca de la utopia.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 21-III-18
Versión en castellano

CIM

La vista des de la fotocopiadora mentre per fi imprimeixes l'original que s'arrossega de fa un any i mig ve a ser aquesta.

Vull dir que he fet el cim. Demà agafo l'avió.