DE MEMÒRIA

La col·lecció de poesia i circumstàncies amb Ara Llibres (sí, la dels llibres de Nadal, de casaments i de funerals) ja comença a fer pinta del que volíem, de col·lecció. N'acaba de sortir d'impremta el quart volum, 50 poemes per saber de memòria, aquesta vegada amb pròleg (esplèndid) de Narcís Comadira.

Ja s'està distribuint a llibreries, i el presentem el proper dissabte, dia 18, a les 12h del migdia en un acte a favor de la lectura i els versos dits de memòria a la Setmana del Llibre en Català, a la Ciutadella barcelonina.



Josep Murgades, "50 companyons" (Avui, 27-X-10)
A "Lecturàlia" (6:50) Màrius Serra dóna al llibre quatre eles
"Me'l sé de memòria" (Josep M. Fonalleras, El Periódico)
Poemes per marcar el ritme del pensament (VilaWeb)
A L'illa dels llibres
Per comprar-lo a Llibres.cat
Informació a Melibro.com




I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l'escàlem.

I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.

[Josep M. de Sagarra, "Aiguamarina", fragm.]

MAI NO ÉS TOTHOM CONTENT

Principis de setembre als passadissos de la Universitat Pompeu Fabra. Dues noies se suposa que recuperadores avancen meloses abraçades a una carpeta amb tot de penjolls penjant dels canells i pintades com si anessin a fer una incursió a la tribu del costat. Una es queixa a l'altra amb vehemència:

–Me pasó en el examen de mates igual. Lo estudio el último día a tope, entro y eran las mismas preguntas... ¡Las mismas!

COM SI VEIÉS VOLEIAR

Que passeu una bona Diada.

COMADIRA: PLOMA I PINZELL

No sé si ho sap tothom, però no és cap revelació que William Blake, a més de l'autor de les inoblidables Cançons d'innocència i experiència, va ser un original gravador (la seva tomba en diu "Poet-painter"), o que Michelangelo Buonarroti, a més de l'escultor de la Pietat i pintor de la Capella Sixtina, fou l'autor d'uns esplèndids sonets traduïts a un munt de llengües. Vull dir que malgrat la discussió més o menys acadèmica sobre si pot més la pintura o pot més la poesia, per a un bon nombre d'artistes, alguns de primera línia, la ploma i el pinzell no només no estan en competència ­sinó que es poden fer servir alternativament.

En català, hi ha uns quants casos de noms que apareixen a les històries de la pintura i de la literatura: subratllem al segle passat els de Santiago Rusiñol i Joaquim Torres-Garcia o, en temps més recents, pintors amb bona capacitat literària com Antoni Tàpies (L'art contra l'estètica, Memòria personal) o Antoni Llena (que el 2008 va aplegar Per l'ull de l'art) i, a més del cas singular de Joan Brossa, l'esplèndid estol de poetes i pintors, o pintors i poetes, format per Albert Ràfols-Casamada, Felícia Fuster, Narcís Comadira i Perejaume.

Narcís Comadira, que publica amb molta més regularitat que no exposa, té penjada fins a finals de mes al Museu de Montserrat (¿heu vist mai el Caravaggio que hi guarden, o la Madeleine de Ramon Casas?) una antologia de la seva obra ("Narcís Comadira. 50 anys de pintura") comissariada per Jordi Falgàs, responsable de la gran exposició d'art català a Cleveland i al MOMA l'any 2007. Els quadres de l'autor d'Enigma aniran després, de finals d'octubre a finals de gener, al Museu d'Art de Girona. Des de la meva inexpertesa en arts plàstiques jo no sé si Comadira -indiscutiblement un dels millors poetes catalans vius- és tan bon pintor com poeta, però sí que sé que la seva pintura ens parla del que Jordi Ibáñez, al catàleg, en diu l'espai desert del Noucentisme, que ho fa des de la discreció i la intensitat, que els seus colors i arbres i pedres tenen una estranya força evocadora. Com els gravats de William Blake. Com els versos de Miquel Àngel.


-------------------------------
Publicat a El Periódico, 8-IX-10
Versión en castellano

CRAYWINCKEL

Hi arribo i han canviat el sentit dels carrers. L'autobús s'enfila ara pel passeig del fotògraf, de la botiga de mobles, de la parròquia, de la residència on va ser l'àvia, del passatge esdevingut supermercat, i deixa de banda la papereria dels primers llibres, la casa del poeta, la petita bodega, la benzinera. M'ho miro tot plegat (el que encara hi és i el que per mi és com si encara hi fos) des de l'alteració mínima d'un simple canvi de sentit, però el resultat –familiar i estrany alhora– sobta com si un amic canviés de llengua. Visitants a casa, potser mai no som altra cosa.

NITS DE VENT

Quan surten els estels i surt la lluna,
       quan el vent bufa fort,
tot al llarg de la nit molla i obscura
       ell cavalca al galop.
Tard en la nit, amb els focs apagats,
per què galopa en cavall desbridat?

Quan els arbres gemeguen i es barallen
       i el mar mou els vaixells,
enllà pel camí ral, soroll i tralla,
       enllà galopa ell.
Enllà galopa i galopa, i llavors
gira i se’n torna altre cop al galop.

Robert Louis Stevenson, A Child's Garden of Verses (1885)
Versió de JS

HISTÒRIA NATURAL (o DE PROPORCIONS)

3509. Les filles de nou anys que equivalen al pes d'una balena blava.

JA ESTÀ? ARA SÍ?

Bitartean heldu eskutik, esbatzen zigun,
ez dut promesarik nahi, ez dut damurik nahi,
maitasun keinu bat besterik ez.

Kirmen Uribe, 'Bisita'

Mentrestant agafa'm la mà, ens demanava.
No vull cap promesa, no vull cap disculpa,
només un gest d'amor.

[Traducció del vídeo complet al castellà]

La informació a la BBC.

NACIONALS D'OHIO

Bon cap de setmana previ a allò Nacional d'Aquí.


The National - "Bloodbuzz Ohio" (official video) from The National on Vimeo.

FESTA ESTELLÉS

Sé que hi arribo gairebé a misses dites, però encara que no hi pugui ser i llegir el que m'hauria agradat de llegir-hi no vull deixar passar l'oportunitat de convidar-vos a dir Vicent Andrés Estellés amb motiu de la "Festa Estellés" (a can VilaWeb, al carrer Ferlandina, si sou de Barcelona).

La cita és avui a partir de les set de la tarda, i oberta a tothom. Si no hi podeu anar (bé, si hi aneu també) només us caldrà punxar al vídeo d'aquí a sota i hi retrobareu un Estellés primigeni en la veu de l'Ovidi, un dels primers convidats a taula...





Aquí podeu veure completa l'hora d'entrevista amb el poeta al programa "Identitats" de Josep M. Espinàs de 1987 (fantàstic, el rebost de TV3). Per als amants de les notes a peu de pàgina, Estellés hi comenta que no té el batxillerat, fa algun apunt interessant sobre la gènesi de Coral romput (al minut 9:37), conta amb una simplicitat espaordidora la mort de la seva filla de mesos (16:53) i explica com havia escrit algun llibre per pura necessitat i que li trucaven a hores intempestives gent que després no deia res o que l'insultava, i com van fer esclatar el bust que van instal·lar-li en homenatge al seu poble.

EN BLANC

Passen les hores. Hi ets de molt bon matí. Canvies el color i la mida de l'esquer, canvies de lloc, et fiques al riu fins a la cintura, en surts... Res de res. La pesca és, sí, un exercici de paciència, però tant com això és una escola d'acceptació que de vegades tot plegat, facis el que facis, és per no res.

APUNTS REPRESOS (XIII)

Dijous 23 de setembre de 2004

PERSPECTIVA