dijous, 9 de setembre de 2010

CRAYWINCKEL











Hi arribo i han canviat el sentit dels carrers. L'autobús s'enfila ara pel passeig del fotògraf, de la botiga de mobles, de la parròquia, de la residència on va ser l'àvia, del passatge esdevingut supermercat, i deixa de banda la papereria dels primers llibres, la casa del poeta, la petita bodega, la benzinera. M'ho miro tot plegat (el que encara hi és i el que per mi és com si encara hi fos) des de l'alteració mínima d'un simple canvi de sentit, però el resultat –familiar i estrany alhora– sobta com si un amic canviés de llengua. Visitants a casa, potser mai no som altra cosa.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió