dijous, 23 de setembre de 2004

PERSPECTIVA

Quan els savis habituals alcen la cella i diuen amb la boca petita allò que avui ja no hi ha escriptors com els d'abans (curiosament, se sol dir sobretot parlant de literatura en català, que ja se sap que les espècies en extinció tendeixen a anar-se extingint), quan els turiferaris escampen el fum de la decadència, jo sempre em pregunto si l'any 1957, per exemple, al festival de jazz de Newport devien adonar-se del que representava tenir en nits consecutives Ella Fitzgerald, Billie Holiday i Carmen McRae dalt de l'escenari. Segur que algú devia perdre's aquesta successió increïble perquè tenia entrades per anar a un partit, perquè li feia mandra fer tants quilòmetres o, simplement, perquè no estava segur si pagaria prou la pena d'anar-hi. I ara escoltem el prodigi, aplegat amb vista pels de Verve, i ens diem alçant la cella que, noi, ja no hi ha festivals com aquells, ni cantants com les d'aleshores...

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió