PASSANT PEL MEU COS

com un mocador per una anella:
com si el meu pare pogués viure i morir
sense perill dintre meu.

  Sharon Olds
  versió de Gemma Gorga

POESIA DE PRIMERA

Això és el que promet el programa de la Setmana de la Poesia de Barcelona d'enguany, que ja és consultable a la xarxa. Del 12 al 18 de maig hi ha una mica de tot, per triar i remenar. Des d'aquí, escombrant cap a casa, us convido a venir dimarts 12 al vespre al TNC (a l'hora del Barça: cada assistent valdrà per dos) al recital de Fernando Beltrán, Gemma Gorga, Miquel Àngel Llauger i Berta Piñán (i Clementina Arderiu, Maria-Mercè Marçal, Sharon Olds i R.L. Stevenson) llegits a l'ombra del títol "Generacions. Poesia i família", d'acord amb l'eix temàtic de la temporada al teatre. L'acte és gratuït, però cal fer reserva prèvia dels seients.

I després de la gentil invitació, un favor. Us aviso que al XXXI Festival de Poesia, dilluns 18 al vespre al Palau de la Música, hi haurà Charles Simic i Sharon Olds en vivo y en directo: poques vegades tindreu dos grans grans del gènere tan a prop.

DESPRÉS DE

En aquest dia infaust, dels Estats Units arriba també la bona nova que Sharon Olds ha obtingut el Pulitzer d'enguany pel seu poemari Stag's Leap, amb el qual ja s'havia endut el T.S. Eliot al millor llibre publicat el 2012 al Regne Unit i Irlanda. Us proposo una versió d'urgència d'un poema seu diguem-ne culminatiu per brindar i celebrar-ho.


DESPRÉS DE FER L'AMOR, A L'HIVERN

Al principi no aguanto ni un llençol al damunt,
qualsevol cosa és dolorosa, una planxa de
ferro a sobre dels nervis, m’estic allà en
l’aire com si volés de pressa sense moure’m, i
a poc a poc em vaig refredant –calent,
tebi, fresc, glaçat, fins que
la pell que em cobreix el cos és gel
tret dels punts que els nostres cossos toquen com
flors de foc obertes. Al voltant de la porta
solta en el seu marc, i al voltant del vidre de sobre, la
llum de la sala crema en línies rectes i
projecta bigues fines al sostre, una
figura que llança els braços d’alegria.
Al mirall, els angles de l’habitació descansen, és
l’hora en què pots veure que l’angle en si és benaurat,
i els globus foscos del llum de sostre,
suspesos al mirall, no es mouen... Puc
sentir els ovaris al fons del meu cos, em
miro les bombetes platejades, potser estic
mirant els meus ovaris, és
obvi que tot el que miro és cert
i bo. Hem arribat al final de les preguntes,
passes la palma de la mà, càlida, gran,
seca, per la meva cara una vegada i
una altra, i una altra i una altra, com Déu
que hi fes els darrers retocs abans
d’enviar-me avall perquè neixi.

  Sharon Olds
  versió de JS

Més S. Olds al F l u x

POR I DESIG

"Citant Adrienne Rich podria dir 'Tot em fa por'. Però el meu desig és més gran que la meva por."

 Sharon Olds, que publica Stag's Leap i vol que un poema serveixi per alguna cosa

NOMS, NOMS

Noms i més noms: se'm van acumulant sobre la taula mental d'aquest flux més ràpid del que voldria. El de Carles Mengual, per afegir-me a la conversa estival del Joan-Josep Isern. O el de Lolita Bosch, per recomanar un bon debat ara ja clausurat. El de Guillem Simó, per mirar d'argumentar una perplexitat lectora. Els de Glenn Ford i Johny Farrell a totes les portades, el dia que fa seixanta anys de l'esclat de Gilda als Estats Units. I avui mateix, el nom de Sharon Olds, que em mira de fa tant de temps des de dalt del suro de l'estudi i divendres em va escridassar des del taulell d'una llibreria amb el verd d'un llibre senzillament extraodinari. O els noms de tants amics, els d'un parell de menyspreats, els noms dels parents malalts i el del gran poeta que jeu al llit, el de Sondheim a l'espera, el de Pavese pel poema que busco, el de Caterina Pascual. Amb els dies que passen, més de pressa que l'arrelament de tots aquests noms. Noms i noms passant. La banda sonora del soroll.

TORNO AMB ELLES

Torno amb elles de la piscina, de veure-les llançar-se a l'aigua i botar i riure i surar i empènyer i renillar, i quan m'assec davant de l'ordinador els ulls se me'n van cap a la postal amb el poema de Sharon Olds (Bartleby Editores n'ha traduït recentment El padre) que tinc penjada al suro, al costat d'una foto de Julia Margaret Cameron, uns ninots a llapis de Narcís Comadira i la dona embarassada i el pare amb la criatura groga alçada de Keith Haring...

Nostrils flared, ears pricked,
our son asks me if people can mate with
animals. I say it hardly
ever happens. He frowns, fur and
skin and hooves and slits and pricks and
teeth and tails whirling in his brain.