APARENÇA NACIONAL

La notícia acaba d'aparèixer a La Vanguardia digital, i als encalçadors de perles de redacció ens alegrarà el Ninou: agents del Cuerpo Nacional de Policía han enxampat cinc atracadors que fugien d'una joieria i els han disparat a parts no vitals per no respectar l'alto: "Finalmente, los policías detuvieron a cuatro de los cinco atracadores, que por su apariencia externa no parecen tener nacionalidad española, de acuerdo con los datos facilitados por el portavoz de la Jefatura Superior".

Ara que als futbolistes estrangers els nacionalitzen tan de pressa, potser que els clubs pensin a afegir a les revisions mèdiques habituals algun retoc de decoloració i de cirugia estètica, no fos cas que un agent despistat confongui els nous cracks i els tirotegi a la sortida del sastre un dia que hagin anat a comprar-se una mica d'aparença externa nacional.

GRANS I PRINCIPIS

No sé com s'ho fan, els principis, que gairebé sempre acaben tan a prop dels més grans.

QUÈ LLEGEIXES?



Avui sóc a la festa.

REGALETS



Com que som en temporada de generositat a dojo, us passo unes quantes troballes digitals...

- un parell d'entrevistes interessants: amb Antoni Ferrando, blogger veterà i responsable de Quaderns (darrerament associat a la "revista electrònica monotextual" El mel d'Émile) i amb Màrius Serra, un dels millors tituladors d'aquests verals;

- dos nous blocs lectors: eLiteratura i el de Félix de Azúa (gentilesa de La Oficina del Autor de PRISA), incorporats tots dos a la banda esquerra, sota el maleït comptador que no hi ha manera de treure'm de sobre;

- una bona versió digital d'exposició (altrament ben recomanable en directe): "Barcelona & fotografia";

- una llista Nielsen dels deu errors en què no han de caure els weblogs (que potser incompleix aquest post esquitxat. En fi...), i

- també una mala notícia, si no m'equivoco. Read you, Duquena!

NIT DE NADAL

NATIVITAT

Nit de Nadal! Cinc-
cents poetes esperaven, amb
la ploma damunt del paper,
que arribés el poema,
repicant campanes. I ja fos
per l’estretor de la xemeneia
o perquè havien deixat
de creure, el poema els passà
de llarg en la seva escapada
camí de l’oblit, i deixà
el llindar despullat
de tot tret de l’infant
de rima celestial a qui més tard
ells ensenyarien prosa.

            R.S. Thomas

[Per al Josep Maria, que no estava segur d'entendre'l del tot. Si és que els bons poemes es poden entendre del tot...]

AH, ÉS CLAR...



Durant anys vaig barallar-me amb les galetes i les torrades primes per aconseguir estendre-hi la mantega amb el ganivet sense trencar-les, amb resultats diguem que bastant tristos. Llavors un dia algú em va dir que n'hi posés una altra a sota, i el problema va quedar resolt per sempre. Quan hi topes, la saviesa popular (de fet, la saviesa tout court) sembla evident, però és ben rara, i fins que no hi arribes la trobes a faltar sense saber-ho, ajupint-te i ajupint-te a recollir trossos que ja no goses empassar-te. Li passa també a la bona poesia: evident i rara, i s'esmicola menys si en té d'altra a sota.

FER VISIBLE

Els galeristes han basat un seu anunci promocional a pàgina als diaris en una fina frase de Paul Klee: "L'art no reprodueix allò que és visible, sinó que fa visible allò que no sempre ho és". Òbviament, no hi parla només d'arts plàstiques. O, dit d'una altra manera, com que parla d'art en general també ens parla de literatura.

RIMES CULERS
[Edició especial migdia]

Diu que Mourinho rima amb Ronaldinho, però també amb pinyo, dinyo o (amb perdó) te l'endinyo. El temps ens rimarà...

I NO NOMÉS

"Les malalties tenen la virtut de convertir a tothom en metge."

Robert Robert, Barcelona avui en dia (Empúries, 2004)

DE CUCS I ARRELS

Escolto Ruthie Henshall desgranar encalmada i amb una afinació perfecta "But not for me", "Summertime" o "They all laughed" de Gershwin, però a casa hi fa fred, l'agenda fa por i persones que m'importen no ho passen bé i jo no sé ajudar-les: em trobo canviant el cd marró fosc per un de marró clar que té a prop a la prestatgeria tot i ser ben diferents, i les guitarres dels Gipsy Kings omplen la sala amb la força del vent d'"Aven Aven".

Em preparo un chai ben carregat i m'assec amb les dues portades a les mans, tan allunyades i tan meves totes dues, lluny i a tocar de Broadway i la Camarga. Arriben "Amigo" i "Fandango" i la melangia de "Nuages", i amb "Petita noia" em sembla que veig Peret entre els que toquen a prop de la fusta humil a terra, i llavors em fixo en un espectador una mica allunyat, participant distant amb ulleres i vestit fosc, mig d'esquena, i em giro i somric i ve que sortint del cercle, de tornada al fred de les parets de casa, taral·lejo com Frank Sinatra però amb les guitarres dels Reyes de fons, citant Shakespeare:

The odds were a hundred to one against me
The world thought the heights were too high to climb
But people from Missouri never incensed me
Oh, I wasn't a bit concerned
For from history I had learned
How many, many times the worm had turned

VARIACIONS

Hi ha un temps per a cada cosa, sí, i un motiu per a cada tonteria. Però també força coses sense cita, i algunes tonteries desmotivades.

LÍNIA CLARA

Per als que sempre remuguen contra els mitjans nord-americans, per als que ahir a la nit van tornar a disfrutar amb Eastwood i el xèrif Hackman a Unforgiven ("We all have it coming, Kid"), per als convençuts que les quotes per si mateixes ens salvaran, aquest acudit de Pat Oliphant al New York Times d'abans d'ahir...

TAMBÉ TU, EDUARDO?

Un clàssic: Helvetia, terra mítica.

TOTA PULCHRA

Trobo ben pertinent que avui, dia de la Puríssima (o de la Immaculada Concepció: no s'entén per què no van endarrerir dos dies la signatura i ja tenien patrona), Josep M. Ruiz Simon evoqui des de la seva columna a La Vanguardia aquell versicle de Mateu en què Jesús, davant d'un endimoniat, avisa: "Tot reialme dividit contra ell mateix, s'arruïna, i tota ciutat o casa dividida contra ella mateixa no es podrà pas sostenir" (Mt 12, 25). Llàstima només que, com sol passar amb les Escriptures, cadascú ho pugui llegir com més li convingui...

ENCADENAMIENTU

A Astúries hi ha un racó increïble, exemple de la potència de la bona suma de públic i particular, l'"Aula de las metáforas", on un pot trobar-se convidat a xerrar sobre poesia catalana o sobre literatura i memòria i que Fernando Beltrán es posi a llegir en castellà, amb la vella edició bilingüe de Seix Barral a les mans, "Josep Carner" de Ferrater, que llavors et demanin de llegir-lo en català i que després d'escoltar...


JOSEP CARNER

En el més alt i més fosc de la nit, no vull sentir
l'olor de maig que brunz a fora, i és petita
la làmpara amb què en tinc prou per fer llum
a les pàgines tènues del llibre, les poesies de Carner,
que tu em vas donar ahir. Fa dos anys i quatre mesos
que vaig donar aquest llibre a una altra noia. Mots
que he llegit pensant en ella, i ella va llegir
per mi, i són del tot nous, ara
que els llegeixo per tu, pensant en tu.
Mots que ens han parlat a tots tres, i fan
que ens assemblem. Mots que romanen,
mentre ens varien els dies i se'ns muden els sentits,
oferts perquè els tornem a entendre. Com una pàtria.

Xuan Bello es tregui un paper de la butxaca i llegeixi:


JOSEP CARNER

No cimero y más fosco de la nueche, nun quiero sentir
l'olor de mayu que boria allá fuera, y ye pequeñu
el candil col que tengo abondo p'allumar
les páxines tenues del llibru, les poesíes de Carner,
que tu me disti ayeri. Has dos años y cuatro meses
que-y di esti mesmu llibru a otra moza. Palabres
que lleí cuidando nella, y qu'ella lleó
pa min, y son del too nueves agora
que les lleo por ti, cuidando en ti.
Palabres que nos falaron a tous tres, y fain
que nos parescamos. Palabres que permanecen,
mentes varien los díes y camaden los sentíos,
ofrecíes pa que les volvamos entender. Como una patria.

I com que els has dit que tu ets tu i les teves lectures, sense cronologies ni fronteres, no deuran trobar estrany que un acte i un espai com aquest allarguin i reforcin la cadena dels teus parents i germans. Que surtis a la pluja i a la fosca de fora més ben acompanyat, amb una mica menys de fred, amb les butxaques una mica més plenes de paraules, de palabres, de palabras, com pàtries.

MERCHANT

Una de les poques coses bones dels inútils dies d'intent d'endreça és la repesca, a la base d'una pila, al fons d'un prestatge, en un racó tapat per llibres o pel rellotge tapat amb un dibuix infantil, de peces de tu deixades enrere però no oblidades. Avui que l'Isern parla de Dylan, que en Biel evoca el fum tardoral de Rosselló-Pòrcel i que L'efecte Jauss recupera Maurici Serrahima (a qui Joan de Sagarra dedicava el seu article de fa una setmana), avui que la llum desbalba el fred i el gris de Barcelona sembla clar, m'han vingut a les mans els cedés de Natalie Merchant i amb ells mesos intensos i després anys més tranquils de companyia, del radical enlluernament en escoltar per primera vegada "Tigerlily" al lent remuntar el riu del temps pels títols dels 10.000 Maniacs ("Eat for two", "These are the days" o "Noha's dove" són part de la meva antologia de cançons). I he anat obrint i tancant la boca afamada de l'aparell i deixant-me queixalar... I know what you tell yourself, you tell yourself. Look in the mirror, look in the mirror what does it show? I hear you counting. I know you're adding up the score. I know, oh yes I know what you tell yourself, you tell yourself.

Merchant és, tant com cantant, compositora: "pop poet", en va dir algú, i signaria per saber a quina escola va anar per a això. A mi em fa pensar o m'ha fet pensar per moments, alternativament, en Tracy Chapman, en Sinéad O'Connor, en Sheryl Crow, en altres dames del folk endollat i sense endollar, però diria que --igual que les barreja estilísticament-- les depassa a totes en sosteniment de l'interès de la pròpia carrera al llarg del temps. These are the days you'll remember. Never before and never since, I promise...

Té, a més, un site excel·lent, on m'assabento que acaba de llançar el doble "Retrospective", pesco algun tresor amagat, i passo i repasso fotos i lletres de totes les seves cançons. Així, puc escoltar i llegir I'm not gonna beg you for nothing. I'm not gonne beg you for your love. Straight talk, give me the straight talk.

I quan arribo a "Kind and generous" em demana que prepari el vermut, i amb "Break your heart" el gel ja peta suau sota el líquid vermellós i alço la copa contra la primera hora de la tarda a la finestra del pati i apujo el volum de l'aparell del menjador per provar la resistència dels altaveus amb l'orgue de "King of May"...

farewell today
travel on now
be on your way

I QUÈ MÉS?

–Un descafeinado de máquina con leche cortito de café y templado, por favor...

I, com d'amagat, treu de la bossa la capseta de les sacarines i la guarda a la palma de la mà. Quan em pesca mirant-la, el cambrer somriu.

PACIÈNCIA I DIETARI

Conten que, l'any 1947 (quan només en portaven ocho de paz i Evita Perón es passejava per Espanya com ara els clenxinats apòstols de la desintegració), Josep Pla li va recomanar a Néstor Luján: «Tingui paciència, llegeixi els escèptics, obri un dietari.»