BONES NOVES, HO SENTO

Uns quants ho vam dir i repetir fa quinze o setze mesos, però llavors hi havia massa gent interessada a no escoltar gaire: la Fira de Frankfurt important per a la literatura catalana era la de 2008, més que no la de 2007. I ara que la BuchMesse acaba d'acabar-se, els senyals que ens n'arriben són bons, molt bons. Una amiga agent literària (i exeditora) que s'ha passat hores i hores asseguda darrere d'una d'aquelles tauletes del centre de drets explica que "els editors estrangers ja no fan ganyotes quan els dic que l’autor que intento encolomar-los escriu en català", i diu que molts ja coneixen l'Institut Ramon Llull i els ajuts possibles si escullen de traduir un llibre escrit en la llengua del Beat.

Carles Torner, de l'IRL, destaca tres signes clars (i complementaris) d'un nou escenari: "primer, la circulació de títols, perquè autors traduïts pels editors alemanys per a la Frankfurt 2007 han estat represos per editors d'uns altres països, i això tant en títols clàssics com actuals. Segon, alguns editors alemanys publiquen un segon títol de l'autor que van traduir l'any passat, i en el cas de la Maria Barbal, el tercer: després de País íntim, que ja és a les llibreries seguint el rastre de Pedra de tartera, el seu editor alemany pensa a traduir Emma. I tercer: s'esquerda la llarga temporada sense traduccions als Estats Units: Rodoreda, Monzó, Pla. I, després de Jordi Coca i Quim Monzó a la Gran Bretanya, s'hi traduirà Najat El Hachmi. És un signe molt positiu, en un context cultural com l'anglosaxó, que té un món editorial molt rebec a la traducció".

I encara, per a desencantats recalcitrants, una altra historia frankfurtiana en aquest cas d'un passejant i sobre les llibreries de la ciutat, a fora de la Fira. Ho conta Francesc Miralles en un article a l'Avui d'avui: "Em trobo en un dels pavellons de la Fira a l'amic Ignasi Gaya, periodista de cultura del Telenotícies. M'explica que han visitat una llibreria del centre per veure si els títols dels autors catalans encara hi són. Per a l'edició passada el nostre govern va pagar un munt de traduccions, i sembla que no ha estat en va: un any després hi ha molts llibres presents, alguns amb vendes remarcables. Sembla que Les veus del Pamano de Jaume Cabré porta 40.000 exemplars en alemany venuts, molt més que a casa nostra."

La feina feta de fa temps ha donat fruit; les traduccions van arribar i es mantenen, i no només a l'alemany; els llibres hi són encara; la literatura catalana és percebuda com una entitat distinta i apreciable. Visca! O, com diria aquell altre: la cosa va bien, va bien.