ELS JUSTOS DE BORGES
0
comentaris
Escrit per
Jaume
a les
19:57
Etiquetes: Animalia, Borges, Literatura, Música, Poesia, Stevenson
Bloc de notes de Jaume Subirana, escriptor. Curiós no especialista
Des de 2003
Escrit per
Jaume
a les
19:57
Etiquetes: Animalia, Borges, Literatura, Música, Poesia, Stevenson
Coneixement: tenir les respostes correctes, o adients. Intel·ligència: fer les preguntes correctes. Saviesa: saber quan fer les preguntes correctes. I tot plegat té a veure sempre en essència amb la curiositat.
En un concert a la sala Space, a Evanston, el teloner, Dave Moore, explica a Jeffrey Foucault, enllaçant de primera el que diu amb la cançó: "Ara que ja soc gran, l'únic retret que em faig és que em vaig passar la vida anant de bars, i de la meitat de la vida no me'n recordo... i l'altra meitat no hi ha manera que l'oblidi."
Escrit per
Jaume
a les
21:17
Etiquetes: Cançó, Chicago, Coses vistes, Menjar i beure, Música, Nit
[dibuix de Manuel Bas, extret de Pessebre (1947), de Joan Amades, i de "Les figures del pessebre" d'Albert Jané]
Escrit per
Jaume
a les
23:42
Els ocells se’n van
amb la llum del vespre.
Surten d’algun lloc
d’aquest cos en vetlla.
Em miro les mans,
em palpo l’esquena,
torno a dins del pis,
compto les promeses.
S’han endut les claus
del que no tenia,
dels calaixos buits
han pres les paraules,
vola a contrallum
la porta de casa:
la lluna fa el ple
damunt de l’aigüera,
la neu ha esquerdat
la vella nevera
amb una destral
en forma d’estrella.
JS
Escrit per
Jaume
a les
19:07
Un àpat a casa, un llibre, una trobada amb amics, les maletes per a un viatge: ho planegis com ho planegis, sempre et falta una mica de temps.
A la Regenstein, per entre rengles de prestatgeries. Llibres, llibres i més llibres sobre "Cultural Heritage". Enlloc no hi apareix la literatura. Curiós.
Escrit per
Jaume
a les
1:46
Etiquetes: Biblioteca, Chicago, Literatura, Patrimoni, Recerca, Universitat
Aquests magnífics paisatges que la neu fabrica o subratlla (estesa per terra, arrapada a les branques dels arbres, atzarosament amuntegada aquí i allà) són davant nostre oferts i d'aquí a uns dies hauran desaparegut, seran record o fotografia, i els turons i les cases i les coses seguiran al seu lloc. Som neu. Esplèndida, esperada, anunciada, admirada, palejada, oblidada. Donem forma i ens retraten i ens fonem. Neu.
Ara que sembla que tenim la neu aquí a tocar, una fotografia de Harry Callahan a la col·lecció de l'Art Institute of Chicago.
“Attention is the rarest and purest form of generosity.” https://t.co/jTNYNoOfIa
— Maria Popova (@brainpicker) November 12, 2017