FESTA ENCADENADA

Som tres: la lluna i jo 
i l'ombra que em seguia...

Dies enrere buscava poemes amb ombra per a la lectura de Rosalía de Castro a la USC, i no vaig pensar en "Petita festa", aquesta joia de Toti Soler a la veu i la guitarra que no totes les fonts mencionen que és una musicació (també l'ha cantada Maria del Mar Bonet) d'una versió de Marià Manent d'un poema de Li Po/Li Bai. Aquesta versió en concret és un clar exemple d'anostrament, com potser cal fer sempre amb els clàssics orientals, en aquest cas venint de la Xina i del segle VIII. Perquè semblin d'avui, com si ens hagués passat a nosaltres —nosaltres i la nostra ombra— al darrer cap de setmana:

Si me'n torno al casal
em segueix l'ombra muda
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.