dimarts, 16 d’abril de 2013

DESPRÉS DE










En aquest dia infaust, dels Estats Units arriba també la bona nova que Sharon Olds ha obtingut el Pulitzer d'enguany pel seu poemari Stag's Leap, amb el qual ja s'havia endut el T.S. Eliot al millor llibre publicat el 2012 al Regne Unit i Irlanda. Us proposo una versió d'urgència d'un poema seu diguem-ne culminatiu per brindar i celebrar-ho.


DESPRÉS DE FER L'AMOR, A L'HIVERN

Al principi no aguanto ni un llençol al damunt,
qualsevol cosa és dolorosa, una planxa de
ferro a sobre dels nervis, m’estic allà en
l’aire com si volés de pressa sense moure’m, i
a poc a poc em vaig refredant –calent,
tebi, fresc, glaçat, fins que
la pell que em cobreix el cos és gel
tret dels punts que els nostres cossos toquen com
flors de foc obertes. Al voltant de la porta
solta en el seu marc, i al voltant del vidre de sobre, la
llum de la sala crema en línies rectes i
projecta bigues fines al sostre, una
figura que llança els braços d’alegria.
Al mirall, els angles de l’habitació descansen, és
l’hora en què pots veure que l’angle en si és benaurat,
i els globus foscos del llum de sostre,
suspesos al mirall, no es mouen... Puc
sentir els ovaris al fons del meu cos, em
miro les bombetes platejades, potser estic
mirant els meus ovaris, és
obvi que tot el que miro és cert
i bo. Hem arribat al final de les preguntes,
passes la palma de la mà, càlida, gran,
seca, per la meva cara una vegada i
una altra, i una altra i una altra, com Déu
que hi fes els darrers retocs abans
d’enviar-me avall perquè neixi.

  Sharon Olds
  versió de JS

Més S. Olds al F l u x

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió