NOMS, NOMS

Noms i més noms: se'm van acumulant sobre la taula mental d'aquest flux més ràpid del que voldria. El de Carles Mengual, per afegir-me a la conversa estival del Joan-Josep Isern. O el de Lolita Bosch, per recomanar un bon debat ara ja clausurat. El de Guillem Simó, per mirar d'argumentar una perplexitat lectora. Els de Glenn Ford i Johny Farrell a totes les portades, el dia que fa seixanta anys de l'esclat de Gilda als Estats Units. I avui mateix, el nom de Sharon Olds, que em mira de fa tant de temps des de dalt del suro de l'estudi i divendres em va escridassar des del taulell d'una llibreria amb el verd d'un llibre senzillament extraodinari. O els noms de tants amics, els d'un parell de menyspreats, els noms dels parents malalts i el del gran poeta que jeu al llit, el de Sondheim a l'espera, el de Pavese pel poema que busco, el de Caterina Pascual. Amb els dies que passen, més de pressa que l'arrelament de tots aquests noms. Noms i noms passant. La banda sonora del soroll.