Un dia vaig veure dues serps
corredores del nord
afanyant-se pel bosc,
els cossos tibaven
i espetegaven endavant
com dos fuets negres:
amb els caps drets
en perfecta harmonia
lliscaven endavant
sobre els ventres llisos;
sota els arbres,
entre branques i esbarzers,
sobre les pedres,
per camps amb flors,
viatjaven
com un equip a l’hora
com una dansa
com una història d’amor.
Mary Oliver, “The Snakes” (American Primitive, 1983)
Versió de JS
Més de Mary Oliver.
Quan era petit ens deien que tot era al món per alguna raó. El soroll de les radials, se sap per què?
Pregar
No cal que sigui
l’iris blau, podrien ser
llavors en un pot buit, o unes
pedres petites; només para
atenció, després ajunta
algunes paraules i no vulguis
fer-les complicades, això no
és un concurs sinó la llinda
de l’agraïment, i un silenci en què
potser parlarà una altra veu.
Mary Oliver, “Praying” (Thirst, 2006)
Versió de JS
Més de Mary Oliver.
Aquesta sensació incòmoda de festival de final de curs en tants tinglados literaris. I que em perdonin, com sempre, les excepcions. Quan la literatura, que és en essència i per definició per als altres, per a l'altre lector, acaba sent per a nosaltres, per a la colla pessigolla.
La felicitat deu ser una cosa semblant a veure aquesta gent en directe. I avui he sabut que a la tardor seran a València i a Madrid. Per què no també al cuadrante nordeste?
Apa, bon cap de setmana als que truquen i als que no ho fem.
No sabem de ningú a qui sant Pere, en arribar al cel, li hagi demanat "I tu, fill meu, quants articles has publicat en revistes indexades"?
Certifiquem la grandesa d'un escriptor quan altres bons escriptors en parlen i encara ens l'eixamplem. Aquí teniu (la poso en obert) una molt bona entrevista de Jordi Nopca a Colm Tóibín sobre Mercè Rodoreda. Hi surten Barcelona, David Rosenthal, James Joyce i Ezra Pound, Elizabeth Bishop, Joan Sales, Neus Penalba... Ah, i en un lloc d'honor El carrer de les camèlies!
Tots (i quan dic tots vull dir tots i totes i) som força menys del que els que pensen bé de nosaltres pensen i una mica més del que pensen de nosaltres els que en pensen malament. Val a dir que em venen al cap algunes excepcions, sobretot al segon apartat, però considerem-les les excepcions necessàries perquè la regla se sostingui.
Una altra mena de poesia, de molt bon escoltar. Aja Monet. Va bé, tombar per les altres bandes.
I bon cap de setmana a totes i a tots.
(Gràcies, Marià)
Hem passat per la parada de Vox, al costat de les de partits polítics i associacions civils, com si fos un partit més, una altra associació. Realment, aquesta gent s'apunten a tot. O s'aprofiten de tot. Forges times.
Dir-li a la mare "Deixa-ho estar, no et preocupis" és com voler aturar el trànsit de la Ronda, o pretendre que no et mulli la pluja quan plou.
Cada nominació és una alegria, però aquesta una mica més, perquè és compartida amb Mireia Calafell, Emily Dickinson, Nicolau Dols, Vicent Andrés Estellés, Joan Maragall, Sònia Moll, M. Antònia Salvà, Joan Salvat-Papasseit, Sèneca, Adam Zagajewski...
L'IBBYcat, el Consell Català de literatura infantil i juvenil (LIJ), ha triat Joia és el meu nom. Poemes d'alegria com un dels millors llibres per a joves de 2025.
MÉS
Les altres antologies de la sèrie (aquesta és la quarta).
Mesos després, l'autor del text va ser detingut lluny del lloc dels fets. Havia infringit una llei bàsica: no deixar-se veure.
Entrades
Comentaris
