Pregar
No cal que sigui
l’iris blau, podrien ser
llavors en un pot buit, o unes
pedres petites; només para
atenció, després ajunta
algunes paraules i no vulguis
fer-les complicades, això no
és un concurs sinó la llinda
de l’agraïment, i un silenci en què
potser parlarà una altra veu.
Mary Oliver, “Praying” (Thirst, 2006)
Versió de JS
Més de Mary Oliver.
No sé a on van les pregàries,
o què fan.
Els gats preguen mentre dormen,
endormiscats al sol?
L’opòssum prega, mentre
travessa el carrer?
I els gira-sols? I el vell roure negre
que cada any es fa més gran?
Sé que puc caminar pel món,
vora la mar o sota els arbres,
amb el cap ple de coses
de poca importància, pendent
només de mi. Un estat que no se'n pot
dir ben bé estar viva.
Una pregària és un do, o una petició,
o això què importa?
Els gira-sols flamegen, potser ells ho fan així.
Potser els gats dormen profundament. Potser no.
Mentre pensava tot això m’estava dreta
a l’altra banda de la porta amb el quadern obert,
que és com començo cada matí.
Llavors un petit ocell es va posar a cantar al matoll.
Ho feia xop del tot d’entusiasme,
no sé per què. Ara, per què no?
No et vull dissuadir del que sigui que creus
o del que no creus. Això és cosa teva.
Però el cant de l’ocell, vaig pensar, què pot ser si no és una pregària?
I vaig escoltar i prou, amb la ploma en l’aire.
—Mary Oliver, “I happened to be standing” (A Thousand Mornings)
Versió de JS
QUINA COSA PRECIOSA
No sé quina cosa preciosa
diu i diu l'ocell blau,
la veu li surt neta de la gola,
del bec, del cos en l'aire rosat
de l'alba. M'agrada, digui
el que digui. De vegades
sembla l'única cosa del món
que no conté idees fosques.
De vegades sembla l'única cosa
del món que és sense
preguntes que no poden ser i potser
mai no seran respostes, l'única
cosa del tot conformada
amb l'alba rosa i llavors
blanc clar i que, agraïda, ho diu.
Mary Oliver, "What Gorgeous Thing"
Versió de JS
Entrades
Comentaris
