SOBRE EL CASTELLÀ (I EL CATALÀ)

Enric Gomà ("jo no sóc historiador, sóc un divulgador lingüístic") acaba de publicar a Pòrtic El castellà, la llengua del costat, i al suplement "Faves tendres" del digital Núvol Bernat Puigtobella hi ha parlat amb calma i n'han penjat el podcast a Internet i en obert. Una conversa sobre bisbes i heretges, sobre Montserrat i Carles I, sobre el lloc on viuen i el lloc on escriuen els escriptors, sobre bilingüisme i multilingüisme, sobre llengua ambiental, sobre vodevils idiomàtics i sobre no bibliografies.

Altament recomanables, la conversa i el llibre.

AIXÒ ÉS TREBALLAR?

Un parell d'hores llargues de correu.

AMAZED

Si us ve de gust una hora llarga de meravella auditiva i visual, amb els peus (i segons com les mans, però aquí t'has de refrenar) a la seva, no us perdeu Amazing Grace als cinemes Texas. Hi trobareu i sobretot hi sentireu el testimoni de l'enregistrament d'un disc i el que havia de ser també una pel·lícula d'Aretha Franklin amb el reverend James Cleveland i el Southern California Community Choir a Los Angeles l'any 1972. Però sobretot us trobareu enmig d'una festa dels sentits com feia temps que no veia.

VICENS & COLLINS

Passa una cosa molt bona: Marc Vicens ha llegit els Set elefants drets sota la pluja de Billy Collins i ho explica com ell sap fer-ho, dibuixant, al blog "Menjar blanc. Lletres que troben dibuixos o dibuixos que troben lletres". Sí: els blogs (alguns blogs) encara existeixen.

De moment, aquí podeu veure i llegir "Orient" ("Em fas girar/ com qui gira una bola del món amb la mà...") i aquí "Lletania" ("Ets el pa i el ganivet,/ la copa de cristall i el vi..."). M'hi jugo alguna cosa que l'autor n'estaria més que content.

DES DEL 1877

A la vida no tot se soluciona amb bones paraules, pedagogia activa i tutorials. És bo tenir-ho clar, i deixar-ne constància.

PLANY DE FEBRER

Hi ha enmig del cel hostil la flor malalta
(el sol no sap encara d'escalfar).
Les ombres dels qui passen són tan primes
que un hom comença a creure que se'n va.

¿On fugirem que retrobem la petja
del cant desfet i de l'amor perdut?
¿On fugirem que no ens rebutgi l'aire
i que la llum del sol tingui virtut?

Perquè encara s'ajupen les teulades,
és rígida la roba dels terrats,
i ens fan l'ull trist els vidres de les cases
i jeuen els camins descoratjats.

  Josep Carner, Poesia (1957). Inèdit abans en llibre

Aquí, un comentari del poema al Quadern de fa anys a càrrec de Narcís Comadira (aplegat a Traces).

REIS DEL QUE CALGUI

Ciutadans es diu Ciudadanos perquè Kings of Convenience ja estava agafat pel duet noruec. Són el destil·lat perfecte de la taronja mecànica.