PLANY DE FEBRER

Hi ha enmig del cel hostil la flor malalta
(el sol no sap encara d'escalfar).
Les ombres dels qui passen són tan primes
que un hom comença a creure que se'n va.

¿On fugirem que retrobem la petja
del cant desfet i de l'amor perdut?
¿On fugirem que no ens rebutgi l'aire
i que la llum del sol tingui virtut?

Perquè encara s'ajupen les teulades,
és rígida la roba dels terrats,
i ens fan l'ull trist els vidres de les cases
i jeuen els camins descoratjats.

  Josep Carner, Poesia (1957). Inèdit abans en llibre

Aquí, un comentari del poema al Quadern de fa anys a càrrec de Narcís Comadira (aplegat a Traces).