dissabte, 15 de febrer de 2020

PLANY DE FEBRER

Hi ha enmig del cel hostil la flor malalta
(el sol no sap encara d'escalfar).
Les ombres dels qui passen són tan primes
que un hom comença a creure que se'n va.

¿On fugirem que retrobem la petja
del cant desfet i de l'amor perdut?
¿On fugirem que no ens rebutgi l'aire
i que la llum del sol tingui virtut?

Perquè encara s'ajupen les teulades,
és rígida la roba dels terrats,
i ens fan l'ull trist els vidres de les cases
i jeuen els camins descoratjats.

  Josep Carner, Poesia (1957). Inèdit abans en llibre


Aquí, un comentari del poema al Quadern de fa anys a càrrec de Narcís Comadira (aplegat a Traces).

0 comentaris:

Publica un comentari

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.