Què n'hem de fer, de tanta calor? Sembla que no en pugui sortir res, però els bons en treuen un poema com aquest "Palermo" de Billy Collins, aviat en català i en llibre a can Godall.
PALERMO
Va ser una bestiesa sortir de l’habitació.
La plaça buida centellejava.
El rellotge semblava a punt de fondre’s.
La calor era una maça picant una pilota
i rebotent-la contra les ortigues de l’estiu.
Fins i tot les abelles havien decidit plegar.
Tret de nosaltres (que ens havíem aturat
sota un tendal), l’única cosa que es movia
era un esquirol que corria cap aquí i cap allà
com si s’estigués repensant
travessar o no el carrer,
amb el cap i la cua tibants d’indecisió.
Tu et miraves un aparador
però jo observava l’esquirol,
dret ara sobre les potes del darrere:
després d’aturar-se i mirar en tots sentits
es va posar a cantar amb una veu preciosa
una ària trista sobre la vida i la mort
amb les potes del davant recollides contra el pit
i la cara plena d’enyor i esperança,
mentre el sol percudia
sobre els teulats i els tendals de la ciutat
i la terra continuava girant
i sostenint al seu lloc la lluna,
que aparegué més tard
quan sèiem al cafè
i jo em vaig enfilar a la taula,
animat pel propietari,
i vaig cantar per tu i pels altres
la cançó que l’esquirol m’havia ensenyat.
Billy Collins
Versió de JS
Entrades
