Els ocells se’n van
amb la llum del vespre.
Surten d’algun lloc
d’aquest cos en vetlla.
Em miro les mans,
em palpo l’esquena,
torno a dins del pis,
compto les promeses.
S’han endut les claus
del que no tenia,
dels calaixos buits
han pres les paraules,
vola a contrallum
la porta de casa:
la lluna fa el ple
damunt de l’aigüera,
la neu ha esquerdat
la vella nevera
amb una destral
en forma d’estrella.
JS
Un àpat a casa, un llibre, una trobada amb amics, les maletes per a un viatge: ho planegis com ho planegis, sempre et falta una mica de temps.
A la Regenstein, per entre rengles de prestatgeries. Llibres, llibres i més llibres sobre "Cultural Heritage". Enlloc no hi apareix la literatura. Curiós.
Aquests magnífics paisatges que la neu fabrica o subratlla (estesa per terra, arrapada a les branques dels arbres, atzarosament amuntegada aquí i allà) són davant nostre oferts i d'aquí a uns dies hauran desaparegut, seran record o fotografia, i els turons i les cases i les coses seguiran al seu lloc. Som neu. Esplèndida, esperada, anunciada, admirada, palejada, oblidada. Donem forma i ens retraten i ens fonem. Neu.
Entrades
Comentaris
