CINC O SIS
Brubeck, Desmond, tu i dos o tres més. I ja ho tindríem.
Així, bon cap de setmana i bona prefiguració de festes a tothom.
Bloc de notes de Jaume Subirana, escriptor. Curiós no especialista
Des de 2003
Brubeck, Desmond, tu i dos o tres més. I ja ho tindríem.
Així, bon cap de setmana i bona prefiguració de festes a tothom.
Escrit per Jaume a les 13:47
Ep, gent, que tenim disc nou de directes de Quimi Portet, Si plou, ho farem al pavelló (Live in Cincinnati). I s'obre amb "Homes i dones del cap dret", antropologia musical de primera. [Si l'escolteu a Spotify, per comptes de Youtube, us estalviareu la claveguera dels comentaris.]
Bon cap de setmana a tothom, cantant i vivint tots sota una col.
Escrit per Jaume a les 11:19
De tant en tant algú em pregunta encara si té sentit, encara, fer blogs. Encara, sí. Jo trobo que el sentit com en tantes altres coses només el donen els casos, els exemples. I per a mi hi ha uns quants blogs que justifiquen el fet de ser-hi, que em fan anar-hi, o tornar-hi, i em fa content saber que hi són i hi puc anar. Com ara el ChelseaHotel.blog, lligam elegant i documentat d'història (i històries) amb cançons. Avui, 20-N, per exemple, s'ha despenjat enfilant a través de "Wild is the Wind" David Bowie i la mort del Generalísimo (amb Nina Simone de fons) a través d'una anècdota menor (com solen ser les bones anècdotes) però curiosa i qui sap si també prou il·lustrativa. No us ho perdeu.
Escrit per Jaume a les 10:48
Aquests dies vaig prenent notes en paperets sobre el Covid, o arran, o malgrat, o sota l'influx. De pura exaltació.
He decidit aplegar-les aquí.
#diesCovid
Ara mateix als FGC, un nen de sis o set anys demana a sa mare: "Què és Black Friday?" Ells fan les bones preguntes.
- - -
No és més incòmode perquè no tenim més mans ni més orelles.
- - -
Quantes interfícies més, fins al silenci final?
- - -
Contra el que molta gent es pensa, el més difícil és esperar.
- - -
Anem per ordre. Primer de tot, un cafè
- - -
Algú sap quina és la cua de la normalitat normal?
- - -
Aquí estem, passat el temps. El setè llibre de versos es diu com la vuitena lletra de l'abecedari. I va treure el nas al mes de febrer, just abans de Tot Això.
Missatge de servei per a confinats i nades: aneu amb compte amb el volum dels auriculars.
I bon cap de setmana, és clar, que tenim cosa nova dels Eels.
Un escriptor (o, ara encara millor, escriptora) escriu un molt bon llibre que es ven o rep aprovació crítica, o totes dues coses. A partir de llavors, l'escriptor/a és insistentment convidat a parlar. A parlar.
La mena de personatge (masculí, a més a més) que només te'l trobes que baixa per la Rambla de Catalunya, esquena erecta.
Tres-cents vint-i-vuit milions de persones i la presidència dependrà una altra vegada d'uns centenars de vots aquí i allà. No em torneu a dir (no tornem a dir) mai més que no ve d'aquí.
“Attention is the rarest and purest form of generosity.” https://t.co/jTNYNoOfIa
— Maria Popova (@brainpicker) November 12, 2017