dilluns, 18 d’abril de 2016

AL VESPRE

Amunt, sota el ràfec ombrejat del graner,
amb ales color de capvespre, una oreneta
teixeix ara al niu amb bec hàbil
i piuladissa una ploma blanca brillant
per guiar el seu vol en la fosca cap a casa.
Han calgut cent mil anys, perquè
un ocell aprengui aquest truc de la ploma,
ben senzill. I el món és viu gràcies
a un progrés així, innocent. Però a quin
lloc segur retornaria cap de nosaltres
en el darrer vespre, per entre el fum,
quan en la nostra follia haurem calat foc
a l'esperança a cada niu i cada ploma?

  Ted Kooser, "At Nightfall" (One World at a Time, 1985)


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió