IGUALES PARA HOY

La queixa d'UN client fa que Aldi retiri tots els productes etiquetats en català en un supermercat de la Franja, amb la lògica satisfacció dels productors catalanoetiquetants i dels consumidors catalanoparlants. La demanda d'UN pare a Catalunya farà que els fills de vint-i-nou famílies passin a ser educats en castellà per comptes de català (o bé que la Generalitat li pagui 6000€ d'escola privada en la llengua de Millán-Astray). El pla antipobresa del govern espanyol atorga a Ceuta SETANTA vegades més euros per nen que a Andalusia o Catalunya. El punt de vista d'UN suposat expert (i membre de la FAES) és l'oficial per al càlcul d'unes balances fiscals que esperàvem de fa vint anys i en el plantejament de les quals els experts de mig món divergeixen...

Jo no sé qui dubta que a Espanya tots els ciutadans somos iguales. Cal estar molt cec per no voler sentir-se content i orgullós d'aquesta forma en què l'administració de l'Estat i les grans empreses, aplegant esforços, organitzen les coses perquè una immaculada llibertat rojigualda resplendeixi per damunt dels drets de tants petits dissidents del bien común. Gràcies a la suma del govern i les grans corporacions, Espanya és cada dia més, per fi, una, igual y libre. Segur que Onésimo Redondo somriu, des del Walhalla.

'BON DIA' O ADIÓS

Diu que va ser Josep Pla, l’antítesi del filòleg, qui va proposar el millor mapa de les terres de parla catalana: allà on quan dius “Bon dia” et responen “Bon dia”. Dies enrere, contravenint aquest raonable argument, el punt de vista de tota la comunitat científica sobre la matèria i la demanda de milers de ciutadans, les Cortes aragoneses han creat per decret dues llengües noves, una als Pirineus (l’antic aragonès, ara “Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica”: lapapyp) i una altra a la frontera amb Catalunya: la “Lengua aragonesa propia del área oriental”, el lapao. Com ja s’ha apuntat, la nova llei va contra les recomanacions de la UNESCO sobre l’aragonès (en clar perill d’extinció), contra la Carta dels Drets Humans i fins i tot contra la Constitució espanyola, però què és tot això davant d’un govern del PP armat amb el trabuc de la majoria i les bales de l’absoluta gràcies al PAR?

Jo també tinc un besavi que va arribar amb tartana de l’Aragó. He preguntat a la seva foto què n’hem de fer ara de dos dels millors narradors catalans actuals, Mercè Ibarz (que obre el seu Vine com estàs amb un conte en autèntic lapao) i Francesc Serés, i si hem d’arrencar les pàgines relatives a Jesús Moncada de les nostres històries de la literatura catalana. El besavi, que era murri a més d’analfabet, m’ha dit que hi ha terres i llengües que acullen i terres i llengües que expulsen els fills d’altres llocs, i que cadascú s’ho faci mirar per la part que li toca. També m’ha demanat que deixem escrit la por i el menyspreu d’aquests parlamentaris aragonesos pel que els és propi. I m’ha recordat que els pobres quan ens donen alguna cosa hem de dir gràcies. Gràcies, doncs, al PP i als defensors de l’Aragó monolingüe amb l’esforç dels quals d’aquí a un parell de generacions la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya ja seran fora del mapa que dibuixà amb dues paraules Josep Pla, com ho serà bona part del País Valencià i qui sap quina part de les Illes. Aquesta aportació a la uniformitat tindrà uns pares amb noms i cognoms: que el mèrit els sigui reconegut (por Dios y por España) en la pau del cementiri de les llengües.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 15-V-13
Versión en castellano
Versió en italìà/In italiano (Col·lectiu Emma)


MÉS
"Aragón contra el món" (F l u x, 8-V-13)
Eulàlia Lledó Cunill, "El peso de las palabras" (El Huffington Post, 24-V-13)
"Primer texto en lapao..." (La Vanguardia. 31-V-13)

UN ORGULL PROPI

"Els catalans, acostumats sota els reis d'Aragó a compartir el poder legislatiu amb el sobirà, a no reconèixer el príncep més que com a comte de Barcelona, a pagar només els impostos que acceptaven pagar, subministrar només les tropes que volien concedir, es consideraven tots participants de l'autoritat sobirana i tenien, per aquest motiu, una idea d'independència que s'ha perpetuat durant molt de temps. Deriven d'això un orgull propi d'aquesta província i un to antigament imperatiu, del qual encara queden alguns rastres. Aquests lleugers defectes potser han contribuït a més a encoratjar les seves grans empreses. Sovint fa falta tenir l'orgull de no poder ser vençut per arribar a la victòria; i quan s'està dotat, com els catalans, d'una activitat infatigable i d'una paciència a tota prova, s'havia de tenir èxit, com han fet ells, en les aventures més arriscades."

 Alexandre de Laborde, Voyage pittoresque et historique en Espagne (1806-1820)

LLEVATAQUES

"Era qüestió de temps i finalment el Gobierno de Aragón ha derogat la Llei de Llengües, que era l’únic paraigua que tenien els catalanoparlants de la Franja per protegir-se de la intempèrie i de les intemperàncies. Era un paraigua fràgil, petit, que s’havia obert tard i malament, però era alguna cosa, una oportunitat, un punt de partida. El Partido Popular ho sabia i sabia que no ho podia permetre. Els estudiants que triaven el català començaven a ser massa nombrosos i molta gent percebia que entre Albelda, Seròs i Morella no hi havia cap discontinuïtat lingüística. Per a vostè, lector, pot ser natural, però per a ells és inacceptable. Per això, cal ser realista, el veritable problema és que la derogació no està deslligada de la realitat social de l’Aragó. De Jaca a Terol, el català és percebut per amplíssims sectors com una nosa, un error, una vergonya, una taca que s’ha de rentar. [+]"

 Francesc Serés, "Les males llengües" (El País, "Quadern", 21-VI-12)