divendres, 17 de maig de 2013

'BON DIA' O ADIÓS

Diu que va ser Josep Pla, l’antítesi del filòleg, qui va proposar el millor mapa de les terres de parla catalana: allà on quan dius “Bon dia” et responen “Bon dia”. Dies enrere, contravenint aquest raonable argument, el punt de vista de tota la comunitat científica sobre la matèria i la demanda de milers de ciutadans, les Cortes aragoneses han creat per decret dues llengües noves, una als Pirineus (l’antic aragonès, ara “Lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica”: lapapyp) i una altra a la frontera amb Catalunya: la “Lengua aragonesa propia del área oriental”, el lapao. Com ja s’ha apuntat, la nova llei va contra les recomanacions de la UNESCO sobre l’aragonès (en clar perill d’extinció), contra la Carta dels Drets Humans i fins i tot contra la Constitució espanyola, però què és tot això davant d’un govern del PP armat amb el trabuc de la majoria i les bales de l’absoluta gràcies al PAR?

Jo també tinc un besavi que va arribar amb tartana de l’Aragó. He preguntat a la seva foto què n’hem de fer ara de dos dels millors narradors catalans actuals, Mercè Ibarz (que obre el seu Vine com estàs amb un conte en autèntic lapao) i Francesc Serés, i si hem d’arrencar les pàgines relatives a Jesús Moncada de les nostres històries de la literatura catalana. El besavi, que era murri a més d’analfabet, m’ha dit que hi ha terres i llengües que acullen i terres i llengües que expulsen els fills d’altres llocs, i que cadascú s’ho faci mirar per la part que li toca. També m’ha demanat que deixem escrit la por i el menyspreu d’aquests parlamentaris aragonesos pel que els és propi. I m’ha recordat que els pobres quan ens donen alguna cosa hem de dir gràcies. Gràcies, doncs, al PP i als defensors de l’Aragó monolingüe amb l’esforç dels quals d’aquí a un parell de generacions la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya ja seran fora del mapa que dibuixà amb dues paraules Josep Pla, com ho serà bona part del País Valencià i qui sap quina part de les Illes. Aquesta aportació a la uniformitat tindrà uns pares amb noms i cognoms: que el mèrit els sigui reconegut (por Dios y por España) en la pau del cementiri de les llengües.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 15-V-13
Versión en castellano
Versió en italìà/In italiano (Col·lectiu Emma)


MÉS
"Aragón contra el món" (F l u x, 8-V-13)
Eulàlia Lledó Cunill, "El peso de las palabras" (El Huffington Post, 24-V-13)
"Primer texto en lapao..." (La Vanguardia. 31-V-13)

1 comentari:

  1. Hi ha una esperança i és que la gent encara canti; més enllà de la lluita pels drets lingüístics, que hi ha de ser,
    si les mares canten cançons de bressol en català de la Franja, la llengua no mor, perquè pertany al vincle afectiu i de pertinença.
    És una proposta...

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió