diumenge, 17 de gener de 2010

QUINA SORT, NO CONEIXE'L

Quan es menciona el nom de Benny Goodman, em vénen al cap unes paraules de Woody Allen a la biografia que li va dedicar Eric Lax (avui per cert a la junta del PEN internacional): quan en una botiga o en una conversa em trobo amb gent que no coneix Benny Goodman penso "Quina sort que tenen!", perquè encara han d'experimentar, encara poden sentir allò que jo vaig sentir la primera vegada que vaig escoltar-lo tocant el clarinet... No em demaneu per què, però puc retreure el lloc exacte on llegia aquell llibre i l'angle just de la llum del sol que hi entrava aquella tarda, i sé que per un instant vaig tenir la impressió que l'àngel de la certesa acabava de passar, d'alguna manera, per allà a prop.


1 comentari:

  1. Estimat Jaume! Realment bona la escena de “A song is born” de l’altre dia, gràcies per haver-me citat. Benny Goodman, com pots imaginar, és un dels meus ídols del jazz com a clarinetista (o intent de clarinetista) que sóc. Justament ara (i ja fa dies) sonava a l’equip de música, gràcies a un recull de 6 CD que vaig comprar a Nottin Hill. Una abraçada i bona sort per l’estranger!

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió