dimecres, 18 de juliol de 2007

I SI DEIXEM WOODY ALLEN TRANQUIL?










Fa dies que volia deixar escrita la meva perplexitat davant del safari llepafils contra Woody Allen i el rodatge de la seva pel·lícula barcelonina, i avui trobo que en Pep Montes ja ho ha comentat amb encert al seu bloc, o sigui que us hi remeto. Sorprèn la nostra innovadora capacitat per al ridícul col·lectiu. I és curiós (per dir-ho fi) constatar amb quina ineluctable inèrcia algunes velles icones intel·lectuals fan el camí de signes distintius a senyals de vulgaritat: ara i aquí, a la vila mundial amb més allenians per quilòmetre quadrat, resulta que el que toca és fer un articlet contra les molèsties per la filmació d'una pel·lícula, divagar fent sumes i restes trampejades o directament demagògiques sobre els ajuts públics al cinema i/o esbufegar per la terrible xaroneria a què la fama i el turisme sotmeten la nostra sofisticada capital.

Vist tot plegat, fins i tot alguns que uns mesos enrere trobàvem pèls a la sopa en assabentar-nos de la notícia comencem a pensar ara si no s'hauria de deixar l'home tranquil, permetre-li treballar i badar com deia el mite que poden badar per aquí famosos que a d'altres bandes no surten de l'hotel, i guardar-nos els trabucs, les serres mecàniques i els burins per a quan s'estreni la pel·lícula. O per a la propera vegada que a Londres, a Nova York, a Roma o a París (ciutats on diria que també s'han filmat algunes pel·lícules) un estranger estupend es miri amb ulls grossos i un sospir els indígenes estupends que ara arrufen el nas quan li diguin que vénen de Barcelona.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió