«A vegades em pregunto com podria fer aquest regal als meus nanos; fer-los lectors, vull dir. Però sé que no depèn de mi. Que no és la flor qui escampa el pol·len, sinó el vent. O les abelles. I recordo Patti Smith: “He estat una mare que bàsicament intenta no sermonejar i que deixa les portes obertes: les de casa meva i les de la meva biblioteca”.»
Jordi Benavente , "El vent, les abelles, la biblioteca de casa"
Caminar per la ciutat com si ja no fos teva, o la teva. Potser perquè ja no ho és (si és que mai ho ha estat).
Aquest matí fa sol als arbres
com si la nit fos un detall
i dos tudons proven les branques
amunt i avall, amunt i avall.
Aquest matí la llum perfila
cada contorn i el fa irreal
i tot el pati és com d’argila
i calla l’aigua a les canals.
Aquest matí la taula balla
com si la tassa no pesés
i com si el so de les batalles
fos una dansa a l’inrevés.
JS
Entrades
Comentaris
