i com si fos d'avui. Eu hai vist temps que no em plasia res... Qui no ha viscut dies, sense ser presoner, en què res no li agradava i, passat el temps, valora fins allò que l'entristeix? Som potser també una cobla llargament sostinguda, repetida. Composta per Jordi de Sant Jordi, cantada per Raimon (no sencera, ep), conservada en un manuscrit antic.
No digueu Eixample, digueu Konilòsia.
«Els konilosians, gent d'una història gloriosa, rodolaren i encara rodolen per un pendent d'una decadència inacabable (...) Tracten el seu patrimoni col·lectiu, espiritual i material, amb la més grossa de les indiferències», Salvador Espriu
Amb la claror d'aqueixa llàntia encesa
contemplo mon no-res.
--Jacint Verdaguer, "Vora la mar" (Flors del calvari, 1896)
La relació entre el vagó del silenci de l'AVE i el silenci ve a ser com la que hi ha entre la democràcia espanyola i la democràcia: la majoria compleix, i uns quants creuen que les regles no s'han fet per a ells.
"Qualsevol escriptor, en qualsevol moment, té una actitud solitària respecte del seu temps, però és una actitud sentida, de ser conscient de quina és la teva tradició i del teu paper aquí. Agamben diu que no escriu pels coetanis, ni pels que vindran, sinó pels morts. Jo m’hi apunto. I ésclar que hi ha aquesta connexió. Potser és que he tingut la sort de tenir força relació amb Perejaume, que és un cas del que diem. I Cornudella! Ell aguanta tota la part de la tradició del Grup 62! El dia que s’acabi Cornudella ja ens podem calçar, eh?", Toni Sala
"La tradició és l'únic que no et pots vendre" (Quadern, El País, 22-V-24): entrevista molt recomanable d'Adrià Pujol a Toni Sala arran de la publicació de Tradició i creació i altres notes sobre literatura (L'Altra Editorial), "una lectura personal de grans escrits de la nostra tradició literària, que és com dir de la nostra riba al mar de la literatura universal".
Això és avui i demà. Hi parlarem de diplomàcia cultural i de diversos casos catalans. I jo, per això, del PEN i d'Even-Zohar, amb permís de la Simona krabec (amb qui vam escriure una peça llarga apareguda en anglès al llibre Culture as Soft Power publicat per De Gruyter. Si us interessa, aquí us la podeu descarregar).
Avui fa anys Ted Kooser. No baixeu mai de les vostres xanques vermelles.
El quadre és de Don Williams. El plaer llegint-lo, nostre.
Kooser al Flux.
Web d'acompanyament de Xanques vermelles (Godall Edicions, 2021).
Un dia de felicitat per culpa seva ("Un dinar a Dwight amb Ted Kooser", Núvol, 2017).
Entrades
Comentaris
