MEC MEC

Quan Déu va fer el món en aquells set dies rabents, ja va deixar establert que a la Meridiana sempre hi hagués obres?  

 

 

F1 ROAD SHOW

No digueu Eixample, digueu Konilòsia.

«Els konilosians, gent d'una història gloriosa, rodolaren i encara rodolen per un pendent d'una decadència inacabable (...) Tracten el seu patrimoni col·lectiu, espiritual i material, amb la més grossa de les indiferències», Salvador Espriu  

 

UNA MÉS PER A LA TRIA

M'adono que fa massa dissabtes que he deixat de penjar-vos suggeriments musicals. I avui que he topat amb aquesta perla amb una interpretació peculiar d'una de les meves cançons preferides del Boss, hi torno. "Thunder Road". Amb aquell porxo al vespre i la porta prima que s'obre i l'aparició d'ella i Roy Orbison sonant de fons...

 

 

Una altra presentació de la cançó, de "Thunder Road", al 2005, amb Springsteen al piano i xerrant i explicant-se mentre el toca.

BURN AND BE FORGIVING

Sense conductor. I bon cap de setmana.

ALGUN DIA, POTSER

Aquest país pobre, trist, deixat i dilatat també hi és, també són els Estats Units. El vídeo és de fa trenta anys però podria ser d'ara, posant-hi una mica de color i quatre mòbils.

Bon cap de setmana als viatgers que surten de l'autopista.

ESCENA DE FEBRER A CIUTAT

Són les nou del matí. No plou ni glaça
i arreu s'estén la joia del treball.
Darrera d'una rossa un jove passa
i somriuen els dos, carrers avall.

Els tardans col·legials són a la plaça.
Juguen a fet. Blavor. Frega un mirall
la carnissera jove, fresca i grassa,
i... els nois empaita el guarda, al capdavall.

Refilen els ocells damunt les branques.
Esmorzen uns cotxers. És ja el sol alt.
I el vianant aquest, de barbes blanques,
retrobarà, impassible un criminal.

Para's un cotxe que després arranca.
Cerquen uns ulls a uns altres molt endalt.
I un balcó s'obre i una lletra es tanca,
i és medicina per al cor malalt.

    Josep M. de Sucre, L'Ocell Daurat (1921)

DETROIT

Que el capitalisme porta d'alguna manera (o de diverses maneres) a la devastació ho hem après intel·lectualment, fent l'esforç de distingir el nostre benestar puntual de la mà de dades i d'informació a l'abast sobre els efectes indesitjables per a tanta altra gent. A Detroit ho entens de cop i sense paraules perquè ho veus en forma de solars buits, fàbriques abandonades i edificis esventrats al bell mig del que va ser la capital mundial de la indústria automobilística, amb els Ford, Cadillac, Studebaker, Dodge i Chrysler rivalitzant als carrers, a les fires i als aparadors, i a l'òpera, al Riverfront i a la borsa. Veus el que queda del que havia estat, contemples el capital i una capital esdevinguts no res, buit i runa. T'adones que fonamentar i arrasar potser no sempre són antònims. I vas a buscar aquell verset desolat de l'Eclesiastès (Coh 2,11) on el Predicador escriu: "després de repassar totes les obres que havia dut a terme i tot el que havia aconseguit amb el meu esforç, em vaig adonar que tot és en va i afany inútil: sota el sol, no es treu res de cap treball".

ZONA FRANCA

Sense voler, m'he posat amb el Zafira a la comitiva fúnebre que segueix un llarg cotxe negre de morts pel passeig de la Zona Franca, camí del cementiri. Mentre avancem a poc a poc penso en funerals i en enterraments, en els que m'esperen, primer alguns altres, després el meu, i en quanta gent hi serà perquè passaven per allà, a quants els retindrà un semàfor, quants tindran ganes també de girar el volant i seguir aquesta noia d'esquena elegant que travessa amb parsimònia o aquella indicació de l'autopista, on sigui que vagin.

IMPRESSIONS SOBRE LA NEU

Les rodes dels primers
cotxes dibuixen
pentagrames
sobre la pàgina en blanc
dels carrers.
Per entremig,
les nostres passes,
una melodia silenciosa
de corxeres.

 Berta Piñán, La mancadura (Trea, 2010)
 Versió de JS

AUTOPISTA

Condueixo una bona estona al costat d'un cotxe de morts. A la mateixa velocitat, en la mateixa direcció: ara passa ell, ara passo jo. On era que m'esperaven? I la pressa que tenia.

AP-7

L'avenç del cotxe sota la pluja, forta i embravida pel vent, té alguna cosa de submarí, de capsular. Parlem en veu baixa mirant tot al voltant amb ben poc per veure, acotxats al cor de la tempesta, i enfonsem lleument el coll en passar a tocar dels ventres de les balenes de setze rodes. Plou per dins de l'aigua, i és un passant negat que diu paraules pures.