Em miro les fulles acimades en un racó del porxo i em pregunto com hi han anat a parar. Després torno a llegir paraules solemnes sobre la literatura arreu i tota i sempre. A l'altaveu, els Decemberists canten "But we're travelling on/ Sold for a song/ We're travelling on/ And it won't be long". Es pot entendre menys i més alhora?
El món podria ser així. Però no ens enganyem, és la part de darrere. Bé, però és. Ja... En fi, endavant.
Resumint-ho molt: ser (o si més no ser capaç de respirar amb) el swing o el tempo de les notes que surten del saxòfon de Ben Webster.
Si aquesta cançó et fa somriure, de vergonya (així de tristos eren per aquests verals els anys d'on venim) o pel que sigui, és que ja tenim una edat. Felicitats per haver-hi sobreviscut. I bon cap de setmana, a les Carmes i a tota la resta.
Ve un dia, o hi ha uns moments, en què no les reculls. Perquè no pots ajupir-te. Saps que hi són, te les mires, però no les reculls. Un ganivet, la tapa d'un pot, un amic, una pastilla, una ambició.
També us passa que hi ha grups i noms que els espereu de fa anys i de vegades us gireu i encara no han arribat, diguin el que diguin?
Doncs això, que bon cap de setmana als que esperem.
Entrades
Comentaris
