TODO ES JEFATURA

"Todo es aquí en España jefatura. Hay jefe del Estado, a quien no ha de tocarse ni mentarse; hay jefe del gobierno, a quien no ha de tocarse ni mentarse aunque os toque a vosotros y aunque os mente a vosotros; hay jefes de partido, a quienes tocaréis y mentaréis mientras os dé la gana si no tienen guerrillas a modo de "mamporros" o a la de "requetés"; hay jefes de fracciones de partido; hay jefes de secciones de fracciones; y aún hay jefes de grupos de secciones..."

    Joan Salvat-Papasseit, 7-VII-1915 
    ("Altres textos de Los Miserables", dins J. S-P, Obra completa. Poesia i prosa, Galàxia Gutenberg, 2006, p. 843)

ESCRIURE UN LLIBRE

Anar buidant la banyera a culleradetes.

BENVINGUT A CASA, MAJESTAT

Passage rapide à Barcelone du cortège du roi d'Espagne, copieusement sifflé, défié par un concert de casseroles et aux cris de "fora" l'enjoignant à dégager de Catalogne.pic.twitter.com/efGMbBHFBc

— Claude Duguay (@ClaudeDuguay2) February 26, 2018

via Claude Duguay
 

EL PASSEJANT DE HARTFORD

Potser la veritat depèn d'una caminada al voltant del llac.

    Wallace Stevens


 






(via @holdengraber)

COBRINT-NOS

Deixa les botes a la vora del llit, no sortirem d'aquesta habitació...

I bon cap de setmana a tothom.





El concert de Jason Isbell al Tiny Desk de la NPR.

PROVIDÈNCIA

Portem tots el mòbil a mà "Per si passa alguna cosa" (i el carregador, i una recàrrega), i el que passa és que gairebé no ens passa res.

AQUÍ AIXÒ NO

Un argument més a favor de la no aplicabilitat de la teoria postcolonial al cas català: això aquí simplement no passa.

"El poder per narrar, o per blocar que altres narratives es formin i emergeixin, és molt important per a la cultura i per a l'imperialisme, i constitueix una de les principals connexions entre tots dos. Més encara: al món colonial els grans relats d'emancipació i d'il·lustració van mobilitzar els pobles per alçar-se contra la subjecció a l'imperi i desprendre-se'n. Durant el procés, molts europeus i nord-americans, commoguts per aquests relats i pels seus protagonistes, lluitaren també pel sorgiment de noves històries sobre la igualtat i la comunitat entre els homes."

Edward W. Said, Culture and Imperialism (1993)

TÀNTALS

Moure una columna, llepar un fonament, foradar una canya... Com pot ser que ens diguem escriptors i que ens costi tant escriure cada frase, cada paràgraf, cada pàgina?

ALLIBERAMENT

Sorpresa (sí, és ell, no hi ha playback)! I bon cap de setmana.

GRACIA, POCA

Dies enrere, un parent gallec de visita ens recordava, veient els llaços grocs penjats a la porta de casa, que "La ley es igual para todos". Acollint-me a aquest esperit de concòrdia, voldria recordar a l'empresa Iberostar Hotels & Resorts, que acaba d'obrir a Barcelona l'Iberostar Paseo de Gracia a la cantonada de la Plaça Catalunya i el Passeig de Gràcia, on anys enrere hi va haver l'Hotel Colón (i un temps després els grans retrats de Lenin i Stalin), que el nom oficial del passeig que va de la Plaça Catalunya a la vila de Gràcia és precisament Passeig de Gràcia. No "Paseo de Gracia", com van voler que es digués el general Franco i l'alcalde Porcioles. La ley es igual para todos.

Si aquest humil missatge no els arriba, esperem que l'Ajuntament els ho recordi i els convidi a canviar el nom del nou establiment. A Catalunya portem uns mesos fent un curset intensiu d'acatament de les lleis i hem après a canviar el que calgui, si la llei ho diu.

Ah, i posats a comentar petits errors de racord en un hotel de primera categoria: la porta que s'obre a la Plaça Catalunya amb el logo Paseo de Gracia queda guai: segur que als turistes els ajuda molt a situar-se.

AGUALUSA I L'OBLIT

L’any passat vaig tenir la bona ventura de formar part del jurat del Premi Internacional de Literatura de Dublín, atorgat al millor llibre en prosa publicat en anglès d’entre els escollits per biblioteques d’arreu del món, inclosa la barcelonina Vila de Gràcia. El guanyador, Teoria general de l’oblit, de l’angoleny José Eduardo Agualusa, finalista també del Man Booker International i del Best Translated Book Award, acaba d’aparèixer en català traduït per Pere Comellas Casanova de la mà d’Edicions del Periscopi (en castellà l’ha publicat Edhasa). No passa cada dia que les novetats internacionals més destacades estiguin disponibles tot seguit en català, però en aquest cas d’entre els finalistes del premi a hores d’ara hi ha també a les llibreries Tota una vida de Robert Seethaler (La Campana), El simpatitzant de Viet Thanh Nguyen (Empúries) o La confessió de la lleona de Mia Couto (també a Periscopi): tots els asseguren hores de lectura de primera.

El cas és que Agualusa ja havia estat traduït al català: La Magrana va publicar-ne Nació criolla l’any 1999. Però cada vegada que he intentar trobar-lo en una llibreria he tornat a casa de buit. Com m’ha passat fa poc per altres raons amb l’edició de L’adversari d’Emmanuel Carrère (del 2000) o amb El malaguanyat de Bernhard (de 1995) en versió de Joan Fontcuberta (DEP). En català sembla que anem aclarint el gran bosc de la novetat internacional, però el fons de catàleg i la pervivència a les llibreries de les novetats traduïdes –amb l’esforç econòmic i promocional que això significa– continuen sent temes no resolts (i deixo de banda la poesia o l’assaig, certament qüestions al marge). Anys enrere, molts anys enrere, semblava que el print on demand resoldria el problema, i no va ser així. Després alguns ens vam fer la il·lusió que ho resoldria el llibre electrònic, però tampoc no acaba de ser així. Qui o què vindrà a tancar algun dia el cercle, a trencar la paret? Com podem saber que Ludovica Fernandes Mano continuarà entre nosaltres per molts anys, quan es proclami el premi IDLA 2018 i Teoria general de l’oblit deixi de ser novetat?

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 14-II-18
Versión en castellano

I SI SÍ?

El noranta per cent de la ficció que consumim, a grans dosis, es basa en el principi soterrat que les coses o les persones no són el que semblen. Què passa, però, amb les que sí són el que semblen? Quin munt de vida, de realitat, malbaratada, deixada de banda.