M'ha tornat a les mans aquesta meravella de Cole Porter en una pel·lícula de George Sidney on uns comediants de Broadway posen en escena Shakespeare. Honor també a James Whitmore i Keenan Wynn (i a Èsquil i Eurípides): "Ara les noies elegants volen versos com els d'abans..."
Desmuntar una casa és una lliçó radical (qui sap si la lliçó més radical possible) de relativisme.
Al número de gener de L'Avenç hi ha sortit la conversa que vam mantenir amb l'escriptora Berta Piñán sobre llengües, política, poesia i altres assumptes que ens vinculen. Va passar a la llibreria La Central, dura una bona estona i hi vam parlar cadascú en la seva llengua, en asturià i en català, com hauria de ser més habitual. La veritat és que hi vam xalar, i vull creure que això es nota.
Des de fa uns mesos les converses tenen una versió en vídeo que es pot veure al canal Youtube de la revista. Cal agrair a L'Avenç que continuï sent un espai on la gent pot parlar llarg i sense traves. Sobre història, cultura i memòria, com diu el nou subtítol de la publicació. Una bona manera d'avançar.
Altres vegades que la Berta Piñán i els seus versos han aparegut ja al Flux.
He fet una variació a partir d'una versió d'un poema d'Izumi Shikibu de mil anys enrere:
Avui, diria,
el món no sembla
el món de cada dia:
el d'ara, aquí,
és el primer matí.
Les Festes són temps de regals: Jordi Puntí ha escrit aquesta carta-conte al darrer número de L'Avenç: "Nadal de 1914. Una carta".
Si aquests dies teniu la mala pata d'haver de veure els programes de Nadal a les televisions públiques i privades i us toca entomar les cançons que hi canten, recordeu que al 1993 a Irlanda al programa de Nadal del Late Late Show hi van portar aquesta noia a cantar aquesta cançó.
Visca Irlanda.
Una cançó de cap de setmana, amb una de les meves cantants preferides d'ara. Que el passeu així de bé.
Entrades
Comentaris
