LIKE

Poques coses de la feina m'agraden més que fer classes. I una és fer classes sobre poesia.  

 

 

MOURE LLIBRES

Hores i hores, dies, movent llibres. Amb aquesta pols fina, seca, que se t'enganxa a les puntes dels dits i després costa tant de fer marxar. He retrobat títols, he llençat alguna cosa, he comptat metres lineals i prestatgeries i m'he descomptat més d'un cop i he hagut de tornar a moure el que ja havia mogut. Llibres i més llibres, tants llibres. Són també el meu paisatge, un fons pels ulls i un pes a la mà que reconforten. Amb pols i errors i encerts i lloms i dedicatòries i punts i apunts i un munt d'històries: aquest desordre tolerable, com la vida.

 

OBRIR ELS ULLS

Un dels millors despertars de l'any, el de demà. Que diguin el nostre nom veus amigues.

CORDIS

Si la poesia fos un assumpte del cor, m'hauria fet cardiòleg. 

AL REVÉS TE LO DIGO

Sentit al carrer Pau Claris: "Los perros son animales de compañía, necesitan compañía" (subratllant amb la veu el verb). En fi. 

 

 

DESVELAT

"Un advertiment abans de seguir llegint: 'sentit comú' no significa fàcil o elemental."

--Arieh Ben-Naim, La entropía desvelada

 

 

NADALA

 

 

 

DOGMA

 

Potser seria ateu

si no hi hagués

els àngels alts

i els querubins grassons

dins de núvols de plata

presidint tots aquests miracles.  

 

Billy Collins, Musical Tables (2022)

Versió de JS. Il·lustració de Giotto

 

DE DIR

Sempre és més fàcil dir el que s'hauria de fer i el que han de fer els altres amb la taula parada que enfredorit i a les fosques.

 

DE VIATGE

Dalt de l'avió poso al trastet "Nuages" dels Gipsy Kings, tanco els ulls i, apa, a volar.

ENCALÇAR

1 v. tr. [LC] Córrer (darrere algú) per atrapar-lo. L’he encalçat una estona i no l’he pogut haver. El gos encalçava una llebre.
 

TAMBÉ

Tenir raó i penedir-te'n. També pot ser. 

 

LA NEU

Aquí, tot esperant la neu, porto dies amb aquesta cançó de fons, en mode bucle. De l'ocell que a Nord-amèrica en diuen snowbird sembla que aquí n'hem de dir jonc fosc. De la interpretació de la canadenca Catherine MacLellan també en podem dir un bravo (la cançó és de son pare, Gene MacLellan).

Apa, doncs, obrim les ales minúscules i envolem-nos i si hi ha sort se'n emportarà un jonc fosc per damunt del blanc de la nevada.