COM ERA?

I si fem tantes fotos del cos simplement  perquè no sabem o no podem reviure l'abraçada?

A BETEVÉ

Per si per comptes de comprar el llibre (o pispar-lo: l'altre dia me'n van explicar el primer cas) sou dels que preferiu les versions explicades.

TEOREMA DEL VIATGER

Quan aprens com funciona la dutxa, ja te n'has d'anar.

PLANETARI

Coneixeu Sufjan Stevens? Diria que algun dia ja us n'he parlat. Si no aquí en teniu un tast, avui.

Bon cap de setmana. Jo us observo des de lluny.

FER-SE EL FER

Tinc la sort d’haver conegut (i ser-ne amic: avís de parcialitat activat) tres persones que abans de l'arribada dels autònoms i dels cursets d’emprenedoria van decidir convertir en professió allò que els agradava més, tot i que la “professió” en qüestió no existís. Fer-se la feina, per entendre’ns.

Màrius Serra, a més d’escriptor, és conegut com enigmista i viu dels jocs de paraules. Ara tots ho trobem normal, però quan va deixar la Filologia Anglesa per crear amb Anna Genís i Miquel Sesé una revista i una empresa d’encreuats en català molts pensaven que s’havien begut l’enteniment. Anys després Serra va tornar a remuntar el riu posant per escrit l’experiència de paternitat d’un fill polidiscapacitat, i ara torna a fer pans amb pedres convertint, amb Joan Arqué, el llibre i la història del Llullu en Qui ets?, esplèndida adaptació teatral que hem pogut veure a Hospitalet i al Lliure i que aviat comença gira per Catalunya.

Fernando Beltrán és, per als lectors, poeta, però viu de posar noms a les coses (empreses, vins, hotels, museus). Ell és “nombrador”, mot que la seva filla li va regalar anys enrere. A Matadero, al Madrid Gráfica 18, li han dedicat l’exposició “Las palabras que nombran”. I enguany en farà quinze que va crear a Astúries perquè sí l’Aula de las Metáforas, fundació privada dedicada a programar i promoure els versos, amb la millor biblioteca de poesia catalana d’aquesta Espanya que no acaba de saber llegir la seva Constitució.

Oriol Comas creu que, a més del llenguatge i la música, l’altre element comú de tots els grups humans és el joc, i va abandonar una vida de comunicador eficaç per convertir-se en promotor i dignificador del joc de taula. Al novembre dirigí per a l’Ajuntament la setena edició de la fira Dau Barcelona, omplint Fabra i Coats amb vint-i-sis mil assistents i més de cinc-centes taules de joc, i escriu i viatja movent-se com un més per un circuit professional que té Alemanya i França com a centres. Sí: es poden canviar les regles, es pot inventar el present, fer que siguin coses que no són. De fet d’això haurien d’anar la creació i la vida, oi?

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 13-II-19
Versión en castellano

COLUMNES

Hi penses llarg, esbosses de pressa, llavors aboques a raig, després hi afegeixes alguna cosa i comences a cosir i a treure, a treure i a cosir. Treure i llimar, treure i llimar. Entremig, en algun moment que varia, el títol. Sap greu que rellegit potser soni fàcil, o receptat, però ve a ser bastant així, una i una altra i una altra.

ULTRACONFI

Més català del que ara es parla. En aquest cas, dues joves estudiants en un campus barceloní:

—Tampoc tinc ultraconfi, però sé qu'és molt maja.

HIBERNATOR

Foto dels organitzadors de la manifestació d'aquest matí a Madrid, a la plaça de Colón.

UT SCAENA SIC VITA

"Sigues tu mateix; els altres papers ja estan agafats."
—Oscar Wilde

VUIT DEL 1975

Un punteig de guitarra i vuit minuts i vint segons per reconciliar-se amb un any determinat.

THIS IS THE REAL SPAIN

"Han podido degustar un bocadillo, botella de agua, pieza de fruta y yogur". Privilegi sobre privilegi, ser un polític electe o un dirigent civil empresonat preventivament i traslladat set-cents quilòmetres perquè et jutgin per les teves idees en una democràcia absoluta i impol·luta com Espanya, un país libre con una puntuación de un 94 sobre 100.

PERDRE I GUANYAR

No sé els altres o vosaltres, però jo la feina-feina només la faig amb hores per davant (sovint també per darrere).