dilluns, 16 de març del 2015

ALBIOL VOL SER ESCOMBRIAIRE

Cadascú usa les imatges que Nostre Senyor, Freud o l'assessor de torn li posen a la boca. Xavier García Albiol ("Xavi" per a Alicia Sánchez-Camacho) ha demanat a la seva carta una majoria municipal "que nos permita seguir limpiando Badalona, seguir limpiando aquellos rincones que aún están sucios"... Mireu-li les mans i la cara al vídeo mentre ho diu. I com que vol comunicar bé, ho subratlla: "Supongo que m'habéis entendido" (aquí un adolescent reblaria: "guiño, guiño").



dissabte, 14 de març del 2015

BILL & TONY

L'altre dia parlava d'aquesta parella musical estranya i fascinant a un amic. Els he escoltat i escoltat durant hores, però m'adono que mai no havia vist les pintes de 1975 amb què apareixen al minut 1:30 ("When in Spain, for reasons I don't explain..."). Ho diu un dels convidats al reportatge, abans que hi aparegui Clint Eastwood assegut amb Tony Bennett davant del piano: Bill Evans era ell solet tota una orquestra!

Bon cap de setmana a tothom, als que canten i als que acompanyem.



divendres, 13 de març del 2015

NOVES ETIQUETES

Us recomano l'entrevista d'ahir a La Contra de La Vanguardia amb Yochai Benkler, un dels directors del Berkman Centre for Internet and Society de Harvard i autor de The Wealth of Networks (2006).

Benkler proposa canviar (o alterar lleument, però radicalment) algunes percepcions relatives a això que anomenem la societat digital, i la manera de veure certs temes. Com ara quan, preguntat sobre què és de dretes i què d'esquerres avui a Internet, respon: "En la societat digital, les etiquetes seran diferents segons si estàs a favor de la jerarquia vertical i rígida de les xarxes o a favor de l'horitzontal i oberta".




dijous, 12 de març del 2015

dimecres, 11 de març del 2015

L'OMBRA

Sóc l'ombra que segueix l'any,
l'any de la llum o de les falses ombres,
l'any que il·lumina els dies del perdó.
Ara plovisquejava a la boca del metro
i les clofolles eren plenes de silencis,
o plenes de crits. Ha passat la tardor;
la primavera exulta, entre línies,
com la mà maldestra d'un infant
que viu en una llengua que li roben.
No escrivim per salvar-nos,
o per salvar-la. Dia i tenebra dormen
al fons d'una sola mà, d'una sola cosa.
Salva'ns tu, llengua. Salva'ns
o digue'ns com colgar la felicitat
dels noms —i del dolor dels noms—
sota aquesta vinya que era nostra.

 Francesc Parcerisas, Seixanta-un poemes (Quaderns Crema, 2014)





dimarts, 10 de març del 2015

UNA AMABLE,

una trista, una petita pàtria ("El país que se'ns deu, no et càpiga cap dubte,/ el país del qual som amargs exiliats", VAE).




Perquè pugueu posar en pràctica una idea de @fonalleras

Més
Pere Ballart, "Poesia i modernitat: una lectura de Coral romput" (Els Marges, 56, 1996)
Jordi Sebastià, "Ovidi Montllor recorda Vicent A. Estellés" (El Temps)
Manuel Vázquez Montalbán, "Todos los ovidis" (El País, 11-III-1995)
J. Subirana, "Metamorfosis d'Ovidi" (Avui, 12-III-1995)

diumenge, 8 de març del 2015

COREOGRAFIA PER A INTERIOR DOMÈSTIC

Una dona inclina lleument el cap
sobre la penombra dels fogons,
com en un quadre de Jan Vermeer.
Avesada a calçar-se les sabatilles
del silenci, sap moure's sense rompre
el cordó umbilical que lliga
els objectes a la llum:
vessa resines a l'interior
de vins mediterranis de cos clar,
prem la bava picant i escumosa
de la melmelada, disposa després
una filera d'arengades tristes
en una tina de fusta, seguint sempre
el sentit de les agulles del consol.
Tot a pinzellades petites,
com qui no coneix altra vocació
que la minúcia.

  Gemma Gorga, Mur (Meteora, 2015)




dissabte, 7 de març del 2015

VINT D'OVIDI

Dimarts vinent al vespre, el 33 dedica a la figura d'Ovidi Montllor, en el vintè aniversari de la seva mort, el documental "Ovidi per Ovidi" (mireu-vos el vídeo de promoció i somriureu amb mi).

Aquí al F l u x en som admiradors pertinaços. I no només perquè convertís en una cosa esplèndida i divertida aquells versets adolescents que ara han reprès la gent de Vàlius...

En fi: bon cap de setmana a tothom, inclosos els vegetarians.


dijous, 5 de març del 2015

CASES D'ALGÚ


NULLI CERTA DOMUS. Ho escriu Virgili, a l'Eneida: ningú no té una casa certa.

Amb tot el carinyo, als pesadets del teu i el meu (i sobretot del seu).



dimarts, 3 de març del 2015

DUSK

Llegim i som llegits
amb una ala de llum
a dins de cada pàgina.
Ocells que no veiem,
marees, abraçades,
perfil de les paraules
a l'alba de paper,
corrent de tinta blava
pel fil de l'horitzó.
Les lletres som nosaltres
surant al panorama.

                          JS


dilluns, 2 de març del 2015

ENTOLLATS

L'altre dia El Roto va clavar la paradoxa que vivim. Així anem fent, amb tribunals i ministeris i tertúlies i ambaixades i càtedres i parlaments on somriuen els que neguen (el passat) i condemnen (els altres). Com a The Walking Dead però en versió castissa i casernària.

El Roto, El País, 21-II-2015

diumenge, 1 de març del 2015

CARNAVALADA

És un consol, constatar que no ets l'únic remugaire a la sala amb problemes per apreciar les virtuts de la carnestolenda oficialitzada:

21.2.15 Avui a la tarda, ensopit per un refredat insidiós, passo l’estona mirant la TV de la Costa Brava. Retransmeten en diferit la rua del Carnaval de Sant Feliu. Tothom disfressat, fins i tot el senyor alcalde. Feia una fred que pelava. I, esclar, els que pensen com aniran guarnits, com que ho pensen a l’estiu, no tenen en compte la meteorologia. I si la disfressa escollida exigeix lluir cuixa, doncs vinga pantis i leggings i el que sigui per protegir les carns esblanqueïdes. Els més feliços eren una colla de criatures vestides de conillets, tots dins d’uns sacs de pell blanca immaculada, confortables i envejables. Dir que tot plegat era un festival del kitsch és dir poc. Però les cares de felicitat dels que desfilaven em porten a pensar que ja no entenc res de res. Ni del país, ni de la seva gent, ni de la seva cultura.

 Narcís Comadira, "Notes disperses", Ara, 27-II-15 (via @SebastiaArquer)