MORTS I NAIXEMENT
No sé si això on vivim serà mai una República, però al país que jo voldria i que d'alguna manera miro d'ajudar a fer néixer, amb uns quants còmplices escampats aquí i allà, hi haurà ritus col·lectius (òbviament, voluntaris) com ara veure o llegir o escoltar un cop a l'any determinades coses. Comparteixo, per exemple, amb gent com Joan-Josep Isern, el retorn periòdic al Coral romput de Vicent Andrés Estellés, Ovidi Montllor i Toti Soler. I amb Josep Maria Fonalleras tornem a mirar-nos cada any pels volts d'aquests dies (si en coneixeu el conte o la pel·lícula, sabeu per què) Els morts de John Huston, basada en "Els dublinesos" de James Joyce, amb una escena quieta amb una cançó només sentida de lluny intensa com poques i amb aquell final que quan intentes explicar-lo sempre el fas malbé, un dels millors finals que he vist al cinema.
MÉS
"The Lass of Aughrim" interpretada amb la guitarra restaurada de James Joyce.
"Il·lusió, encara" (F l u x, 6-I-2010)
Entrades
No recordo el final ben bé, tot i recordo molt el que passa, es parla d'un noi que va morir per amor, però segur que no és millor que el de Oneguin amb Liv Tyler.
ResponEliminaAquí el pots veure en versió original (bé, a YouTube), clicant al tercer enllaç que he posat a l'entrada, el darrer.
ResponEliminaPreciosa pel·lícula i fidel transcripció de John Houston del bell relat "Els morts", un regal que aquest magnífic director va fer a la seva filla Anjelica. Inoblidable, vaja.
ResponElimina