dimecres, 9 de febrer de 2011

SUD-OEST

[Un tros d'una peça en curs, com una mena de conversa amb el nínxol de Salvat-Papasseit a Montjuïc. S'admeten comentaris.]











als nostres peus passen lliscant
vaixells de càrrega entre grues
tinglados i contenidors i el cel
està guixat amb ratlles mudes
pel guix blanc dels avions
que ens fa alçar la mirada
com si ens cridés dalt del terrat
la noia blanca el fil la roba blanca
mentre remuga en algun lloc secret
un baix vibrant com una eruga
per sota els arbres com un grill
de pneumàtics brunzents
de camions plens de fruita
de motors insistents
tots d’adreça al mercat
a la feina al raval a les roderes
on giren carreters i pau per sempre

a poc a poc la tarda cau
i cau el fred com una mà suau
que torna allà d’on mai no va marxar:
què hi fem aquí entre tanta calma?
cau emmandrida imaginada
sense esma sense pausa
una neu que no es veu cau a barrals
sobre els flandes i els melis i els cartells
de la Barceloneta damunt de les paelles
al moll que tu guardaves on dormen els creuers
als baixos de l’asil les teves Galeries
a tota la ciutat als peus de Montjuïc
a sobre el ionqui negre i l’àngel blanc
un fred que no fa olor calla i s’escampa
i la revolució sona a paraula
d'anunci de desodorant

4 comentaris:

  1. Ja sé que no es dir gaire, però com diu Anònim, m'agrada.

    Sona molt bé el ritme i la cadència de les paraules en la segona estrofa. Tot plegat fa remor de port llunyà enmig del silenci de la neu.

    ResponElimina
  2. M'afegeixo a l'opinió dels anteriors comentaris.
    M'agrada. Paraules (salvat-papassianes) intenses i ben travades.

    ResponElimina
  3. Ester, Enric, Anònim: gràcies! Tot ajuda, a qui dubta.

    ResponElimina

Gràcies per la vostra opinió