MONTSERRAT

Ahir dimecres a la tarda, a la mateixa hora que el PEN havia organitzat un acte amb l'escriptora i líder de l'oposició democràtica a Tunísia, Sihem Bensedrine, refugiada a Barcelona el 2009 en el marc del programa Escriptor Acollit, i que Màrius Serra donava pistes sobre l'enigma impossible que ocupa les guardes del seu Verbàlia 2.0 en un acte a la FNAC (i algunes coses més alhora, segur, en aquesta ciutat nostra tan avorrida), ahir al vespre doncs, a la llibreria La Central, una seixantena llarga de persones ens vam aplegar per saludar, escoltar i aplaudir Montserrat Abelló, la degana de les lletres catalanes.

Depassada de llarg la norantena, Abelló acaba de publicar Poemes d'amor. Antologia a Denes/Edicions de la Guerra (pocs editors mantenen avui detalls com ara les dues tintes al cos del llibre: gràcies, Vicent Berenguer!), i ahir ens ho va explicar amb aquesta energia que mai no l'abandona al costat de Mariona Sagarra i Vinyet Panyella i amb Carme Riera, Anna Aguilar-Amat, Carles Duarte, Rosa Ardid o Enric Sòria entre el públic. Com diria l'Ovidi:

El pas del temps farà
de nosaltres colors.
Ja no se n'anirà
l'ocell de tants amors.

Vidres fràgils de goig.
Nits i dies de sols.
Vaixells de deu mil ports.
Adéu a tots els dols.