dilluns, 12 de juliol de 2010

AL PRIMER TOC

"Gaziel definia Catalunya com una ànima en pena que va per la història buscant en qui reencarnar-se. Una manifestació és una concreció, una encarnació d’un esperit: donar-li un cos i un temps concrets. El problema serà, ara, què fer-ne, d’aquest cos. Potser no hi eren tots, però de catalans, tots n’érem. Què en farem, ara, dels catalans?"
 Toni Sala

"La España que representa esta selección no existe. Existiría si 10 de los 17 ministerios españoles estuviesen instalados en Catalunya, con todo lo que eso comportaría desde el punto de vista cultural y financiero. Si las inversiones en infraestructuras aeroportuarias fueran en la proporción Cat Lemmon. Si la lengua catalana fuese de uso normal (no preferente) en cualquier parte del terreno de juego, como cuando Puyol le dijo a Xavi 'posa-me-la' antes de rematar."
 Màrius Serra

"Entestar-se –tal com fa la sentència– en la idea que a cada Estat li correspon una sola nació i, en consonància, que a cada nació li correspon un Estat propi és tancar-se en el vell nacional-estatisme del segle XIX. Tota la seva doctrina sobre sobirania, competències i finançament es fa derivar d'aquesta equació. D'aquest discurs agafen força i justificació les reclamacions independentistes que beuen de la mateixa font."
 Josep M. Vallès

"Els catalans són el motor de la selecció, com Catalunya ho és d'Espanya i, tanmateix, la sensació de treballar per altri se'ns fa més aclaparadora que mai."
 Miquel Berga

"Cierto: los moderados también estaban allí. Seguramente eran mayoría, pero callaban. El TC les ha dejado sin palabras. ¿Qué palabras pueden articularse en favor de la concordia cuando el más alto tribunal te obliga a escoger entre sumisión o insurrección? Los moderados somos los grandes derrotados del TC."
 Antoni Puigverd

"Quan feia 15 minuts que havia començat el partit i els jugadors d’Espanya havien començat a marejar els holandesos, vaig tenir un còlic de personalitat. Me’n vaig anar a buscar els meus jocs reunits del doctor Freud i em vaig psicoanalitzar en 30 segons, els que trigava Xabi Alonso a recuperar-se d’una entrada banzai de De Jong. Llavors ho vaig comprendre: si disfrutava del futbol com si fos Cruyff és perquè l’estava mirant amb ulls blaugranes."
 Jordi Puntí

"(...) segons la meva opinió, l'element de pes de la sentència ha estat el de frenar, si no paralitzar, l'impuls de transformació i, en la mesura que sigui possible, eliminar el que per a la innovació del model d'Estat suposava l'Estatut d'autonomia de Catalunya."
 Miguel A. Aparicio

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió