dimarts, 13 de juliol de 2010

DE LA VIDA

Aquesta cançó sempre l'havia dita mentalment davant de l'arrogància obscura d'algun acadèmic. Però ara mateix, en dies de fe perduda i desorientació col·lectives, d'estima sense que ens estimin, de ja no saber gaire què sabem, l'homenatge degut a la gran Olga Guillot ve a ser a més gairebé un comentari o una nota a peu de pàgina de l'actualitat nostrada, a ritme de bolero i en blanc i negre, com abans.

Descansi en pau (ella, no pas l'actualitat).


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió