LEVERONI
Com un ressò, potser, de la peça commemorativa de fa uns dies, m'arriba l'enllaç a un bloc sobre Rosa Leveroni acabat d'inaugurar en què s'evoca el seu epistolari amb Ferran Soldevila, es presenta un assaig d'Abraham Mohino dedicat a la seva prosa i es parla dels cent anys de la poeta, nascuda l'u d'abril de 1910 i de qui dies enrere parlaven Un que passava i Tina Vallès.
TESTAMENT
Quan l'hora del repòs hagi vingut per mi
vull tan sols el mantell d'un tros de cel marí;
vull el silenci dolç del vol de la gavina
dibuixant el contorn d'una cala ben fina.
L'olivera d'argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit.
La bandera d'oblit d'una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca.
I saber-me que sóc en el redós suau
un bri d'herba només de la divina pau.
Rosa Leveroni
MÉS
A Antaviana hi ha una llista actualitzada de blocs que han dedicat un apunt a Rosa Leveroni en el seu centenari.
Magnífic poema! T'he inclòs al llistat de blocs que homenatgen Leveroni en el centenari del seu naixament.
ResponEliminaSalutacions cordials.