divendres, 1 de febrer de 2008

UNA ALTRA PART DE MI










Avui fa noranta anys Montserrat Abelló. Val a dir que amb ella i amb Josep Palau i Fabre, els dos degans vivents de la literatura catalana, la nostra cultura i més en general el nostre país han estat per una vegada atents i reconeixents. Que s'escampi l'exemple.

Si voleu deixar que l'escriptora us parli, VilaWeb publica una àmplia entrevista/reportatge amb ella, Barcelona Review ha posat a la xarxa un especial MR i, amb el suport de l'Institut Català de les Dones i del PEN Català, la Institució de les Lletres Catalanes (Oriol Izquierdo, el director, fou responsable del monumental i modèlic Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002) ha programat un seguit d'actes d'homenatge.

Va ser Abelló ("la senyora Bofill", per als seus alumnes de batxillerat) qui em va descórrer la cortina de bona part de la poesia contemporània en llengua anglesa, sobretot la de veu femenina: gràcies a ella vaig llegir en català (i després vaig aventurar-me a pic i pala originals enllà) Sylvia Plath primer i, més tard, Margaret Atwood, Marianne Moore, Adrienne Rich, Anne Sexton (no us perdeu, si mai hi topeu, l'introbable Cares a la finestra)... Ser a prop d'ella és una lliçó permanent d'atenció a les paraules, curiositat vital i joventut d'ànim. Una lliçó que avui fa ja noranta anys que dura. I que sigui per molts més, Montserrat!

VERD SOBRE VERD

Verd sobre verd
en l'angle de la tarda.

Transparències de vitrall
sobre un cel clar,
talment de vidre.

I aquest sentir com tot
batega al voltant meu.
I fos una altra part de mi
.

Montserrat Abelló, Memòria de tu i de mi (2006)

R E S S O N S
Aristòcrata i obrer -- Anna Simó -- Miquel Bofill -- Carles Torner -- Estació de França -- Els dies i les dones

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per la vostra opinió