CORAL

Una amable, una trista, una petita pàtria,
entre dues clarors de comerços antics,
de parelles lentíssimes, d'infants a la placeta,
de nobles campanades i grans llits de canonge,
d'una certa grogor de pianos usats...

Ahir vaig empassar-me sencer un cop més, escoltant en silenci amb aquella mena d'atenció a què els grans textos t'obliguen, el Coral romput d'Estellés, Montllor & Soler, com em consta que fa també un grapat escollit de lectors entre els quals hi ha bons amics i excel·lents crítics i poetes. El Coral uneix i discrimina. Ara, després de l'estrena a Girona, el muntatge de Coral romput a càrrec de Joan Ollé arriba al Teatre Lliure, i ha generat una reconfortant (i insospitada) onada de reaccions i enllaços. Com que em compto entre els membres fundadors del CAC veritablement important (la Confraria d'Amics del Coral), no puc ni voldré ser gaire objectiu. Però reservo el meu punt de vista per després d'haver vist l'espectacle, i ara us deixo amb els comentaris d'alguns que ja l'han vist i amb diversos enllaços destacats sobre la figura d'Ovidi Montllor:

Comentari a ca L'efecte Jauss.
Comentari d'en Joan-Josep Isern (un dels del CAC).

Al Xevi Planas el muntatge no li va agradar gens. Al David Figueres d'Els dies i les dones, en canvi, sí.

Fitxa de l'espectacle al Teatre Lliure.

La notícia a VilaWeb.

Llarga entrevista amb Toti Soler a l'Avui.

Declaracions d'Ovidi Montllor sobre Vicent Andrés Estellés.

Isabel Lorente al F l u x.
Arxiu Personal Ovidi Montllor.
Web (molt complet) del Centre Cultural Ovidi Montllor.