LA FI

Parlem de la vint-i-unena lletra de l'alfabet grec. En aquesta nostra beneïda (i sovint beneita) terra de queixafluixos, una iniciativa com la Lletra d'or té el mateix efecte reconfortant que el sol fred i esbiaixat que aquests dies ens anima la tarda quan surts de la feina i els arbres i les façanes i els cables del tramvia lluen amb una llum inversemblant, més neta i més clara del que n'esperaries.

Al pati del palau Sabassona (a l'Ateneu Barcelonès) hi teniu fins al 8 de febrer una modesta però eficaç exposició sobre les cinquanta-una edicions d'un premi de ciutadans-lectors iniciat al 1956 i que a hores d'ara permet traçar un curiós i original arc de les lletres catalanes del darrer mig segle. Res d'això no hauria estat possible sense la pila de noms que han anat passant pel jurat (cal plegar-ne en arribar als cinquanta anys) i sense el suport desinteressat de la nissaga Capdevila. Aquí no hi ha xecs plens de zeros ni trucades de l'editor ni insuportables sopars literaris. Pura societat civil fent modestament una seva possible feina. Allò que diu que ens caracteritzava. Passeu a fer un cop d'ull en aquesta fi.