DISSENYES O COPYPASTES?

Al Quaderns.net observen que el logo de la darrera iniciativa de peatge al centre de Londres

s'assembla diguem que bastant al de les Cercanías/Rodalies de la nostra benvolguda RENFE...

A mi em sembla que també recorda una mica la marca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya:

Si ho hagués fet un escriptor, ja l'haurien penjat del pal més alt de les tertúlies i les columnes d'opinió...

SI COMPREU A AMAZON



Dies enrere, en uns moments de desastre informàtic, la pàgina de Xavier Caballé va aconseguir fer-me riure de gust gràcies al post "És Windows un virus?". Abans d'ahir, contenia un interessant enllaç a Pricenoia, utilíssim comparador de preus entre les diferents botigues Amazon del món. Un bon avís per als pagesos com aquest que tecleja, que pensàvem que a amazon.co.uk, per exemple, com que són més a la vora, els costos de tramesa sempre devien ser menors. Resulta que l'univers digital també és imperfecte, o que hi regeixen lleis diferents. Però genera comportaments semblants: la "pricenoia", per exemple, definida com el desordre generat per la sistemàtica verificació de preus a diferents sites internacionals quan es compra amb Amazon. I si a més teniu la sort que finalment arribi al vostre llibreter habitual un llibre estranger que li havíeu demanat perquè no us corria pressa, si afegiu el títol i el seu preu a la comparació potser us endureu alguna altra sorpresa...

EXCUSES

M'explica algú que ho sap de primera mà que Mariano Rajoy sosté en privat que ell estava contra la guerra de l'Iraq, però que en això José María Aznar és inflexible, irracional. Si hi penso, encara és pitjor: aquest país s'ha fet (s'ha anat desfent, vull dir) a base de gent que diu que pensa blanc, però que fa negre perquè les circumstàncies o un superior l'obliguen: els funcionaris reials que van expulsar els jueus, els oficials que van assaltar la redacció del Cucut!, els soldats que van afusellar el president Companys, els senyors de Barcelona que parlaven en castellà als seus fills i en català als masovers, els guàrdies que van entrar al Congrés el 23-F, els policies que desallotjaven els estudiants de l'Autònoma el 2001, el guàrdia Piqué quan exculpa la ministra Valdecasas, que exculpa el seu pare rector feixista que també devia exculpar els guàrdies que ja atonyinaven amb porres els estudiants als claustres de la plaça Universitat dècades enrere... Tothom té boniques, magnífiques excuses per explicar. Amb la porra o el fusell o la citació judicial a les mans, sempre és més fàcil dir que tu només obeeixes, creure que el lliure albir és un ocell gairebé extingit que habita a la remota regió del "si no fos".

L'ombra de les ales de l'Enola Gay és tan gran que fa dies que a Barcelona no veiem el sol.

PARAULES I FUTUR



Feia temps que no havíem de treure al sol els penons del compromís amb la paraula, amb les nostres paraules. Ens pensàvem que això era cosa d'una altra època, i vés per on que hi tornem a ser... El Centre Català del PEN convoca a Palma, València i Barcelona tres actes de pre-Fòrum sota el títol comú de "Paraules i futur", amb taules rodones sobre la unitat de la llengua, la projecció exterior de la literatura catalana i l'ofici d'escriure. I Dolors Oller, presidenta del PEN català, escriu a la convocatòria dels actes: "Com diu Joseph Brodsky, una societat que impedeix l'existència natural de la literatura i la possibilitat d'aprendre de les obres literàries, està retardant el seu progrés i posa en perill el seu propi teixit. Per això, el Centre Català del PEN, que creu també en el valor de la paraula com un espai de llibertat, convivència i civilització, ha demanat a poetes, assagistes i novel·listes una breu reflexió sobre l'ofici d'escriure avui en català. Perquè són ells i elles qui millor poden orientar aquesta indagació. Perquè estem convençuts de la importància de la seva acció i de les seves actituds en relació a la permanència i a la funció de la literatura com a memòria cultural, com a testimoni de la diversitat i com a provocadora de l'imprescindible cultiu de la imaginació simbòlica que funda i fa possibles les nostres relacions amb el món."

"JA L'HEM REBUT..."

Si no coneixeu el Sarcophilus de Carles Bellver, avui teniu una magnífica excusa per acostar-vos-hi: el relat breu "L'automàtica". Jo he hagut de posar-me a remenar papers comprovant els comprovants...

I ARA QUÈ?

Fem-los el vuit...

QUASIMODO

AGRÓ MORT

En l’ardent aiguamoll, colgat en llot,
als insectes plaent, dins meu es plany
un agró mort.

En llum i so em devoro;
batut en febles ecos
de tant en tant un alè plora,
oblidat.

Pietat, que no em trobi
sense veu ni figura
en el record, un dia.

     (traducció de Tomàs Garcés)

PER COMENTAR L'ACTUALITAT

La revista Caràcters ha obert al seu web un apartat amb "Un comentari setmanal" sobre l'actualitat diguem-ne cultural encarregat cada set dies a una persona diferent. I m'ha tocat. Abans de les estirades de monyo d'ahir i avui per l'IRL i, sobretot, de la bombeta de fa unes hores (llegit ara, tot sembla mig estantís), hi vaig escriure aquestes quatre ratlles...

QUE LA SOMNIO COMPLETA

Em pregunten pel futur de la llengua catalana, i per què escric en català. Doncs mira, per exemple per la pàgina 39 del diari Avui d'avui: mentre la llengua de Ramon Llull i Ausiàs March sigui la llengua literària de gent com Joan-Daniel Bezsonoff o Matthew Tree i els seus llibres, mentre dir "matí" estripi els mapes i les inèrcies i m'ompli els ulls i les orelles de llum, mentre no ens resignem a fer-ne un bibelot antropològic, deurà ser possible conjugar en futur els nostres verbs.

CONFIANÇA (UN DESIG)

Arribar a moure les paraules com el Manolo o el Pedro els cotxes pel pàrquing ple a mig matí: amb seguretat, amb suavitat, amb precisió, tot alhora. O bé acostar-me al sentit com quan desaparco si ells em guien: sense dubtar, sense patir-hi, mirant-los a ells i no a les columnes o als límits del cotxe, obeint confiat, com aquells arquers zen que diu que encerten el centre de la diana amb els ulls tancats.

CAP DE SETMANA

–Anirem molt carregats?
–No, només una maleta, em sembla...
–Va bé: jo agafo la maleta, i tu l'"em sembla".

FE, ESPERANÇA O CARITAT

Si a algú proper al Foro Babel i compromès amb les casas regionales el Departament de Cultura de la Generalitat progressista i catalanista li pot encarregar la direcció de la cultura popular a Catalunya, vol dir que encara hi ha esperança i no ho tenim tot perdut perquè, al futur govern d'Espanya de després del 14-M, el PP pensi en tu que llegeixes aquestes paraules escrites en una llengua opressora i provinciana per a algun càrrec estil la Secretaría de Estado de Organización Territorial del Estado. Hem de tenir fe.

GUERRES

Quan sento el president dels Estats Units parlar de l'embolic que han organitzat a Bagdad en termes de lampista-24 hores o d'informàtic d'urgència ("Hi havia una cosa que no funcionava, hi vam anar, ho hem canviat tot i segur que d'ara endavant anirà millor, encara que de moment sembli que no"), quan veig el president d'Espanya esquivar el Congrés per no haver de sentir-se dir que abans a l'Iraq potser hi havia un dictador però que ara és a punt d'esclatar-hi una guerra civil, no puc deixar de pensar en la fotografia dels italians entrant en desfilada per la Diagonal, en la de la missa de campanya a la plaça Catalunya que ens ha costat tant d'aconseguir per al llibre de Barcelona, i evoco la conversa amb un amic escriptor (escriptor i això no obstant amic) que em contava com, aquell dia, a casa seva, amb els porticons tancats, la mare, la tieta i l'àvia s'abraçaven davant de l'aparell de ràdio, emocionades pel final de la guerra, però ell, criatura, en qui es va fixar va ser en l'avi, assegut en silenci al gronxador, que plorava... "Era d'Estat Català. Des de llavors jo sóc republicà", m'explicava, abaixant la veu. L'onze de febrer de 1939 tot Catalunya va ser ja en mans de l'exèrcit del general Franco. I van dir que la guerra s'havia acabat.

COMENTARI DE TEXT

Llegeix atentament aquest breu publicat en un lloc destacat a la secció "Opinión" del diari ABC del 7 de febrer de 2004.

"ENERGÍA SIN FRONTERAS -- Iberdrola y el Gobierno de Durao Barroso firmarán la próxima semana un acuerdo que permitirá a la compañía española controlar dos empresas de gas portuguesas, primer paso en firme hacia el Mercado Ibérico de la Electricidad que se pondrá en marcha el próximo abril. La apertura toma cuerpo para fomentar la competencia y, sin fronteras, liberar el mercado de trabas."

1. Comenta la tria dels infinitius verbals (controlar, fomentar, liberar) feta lliurement i alegre en el text.
2. Comenta l'ús dels adjectius "española" i "portuguesas" en relació amb el títol de la notícia.
3. A què et sembla que respon l'ús de les majúscules a l'expressió "Mercado Ibérico de la Electricidad"?
4. Sin, hacia, para... Què creus que es pot deduir d'aquesta selecció de preposicions?
5. De quina altra forma podríem dir "fomentar la competencia", si no fóssim liberals monàrquics? I "liberar el mercado de trabas", si no fóssim ferms constitucionalistes?
6. Relaciona aquest text amb les declaracions de la ministra espanyola de Medio Ambiente mencionades al text del "Flux" del dia 6 de febrer.
7. A partir de les respostes anteriors, escriu una "Carta al director" valorant l'esdeveniment, tradueix-la a la llengua de l'empresa que controlarà les altres dues empreses i envia-la al diari ABC.

SOBRE BLOGS

A l'Avui d'avui, Raffaele Pinto, professor de literatura a la Universitat de Barcelona, escriu un article ("Blog") sobre això que uns quants anem fent. Per a ell, el "fenomen és inquietant i revelador a la vegada". I, al costat d'altres consideracions francament suggerents, de vegades també discutibles, tanca amb una interrogació retòrica que va bé que la faci ell perquè després no diguin que els bloggers lletraferits som uns exagerats, o uns interessats, o uns penjats del cable: "El Quadern gris de Josep Pla, els Cahiers de Paul Valéry, el Zibaldone de Giacomo Leopardi, en aquesta perspectiva (i amb independència de les revisions d'autor que hagin pogut tenir), no serien extraordinaris i grandiosos blogs?"...

UNITAT HIDRÀULICA

De l'extraordinari esforç que polítics de diferents colors i països fan d'uns mesos ençà per convèncer la ciutadania que les paraules tenen més força que els fets, em quedo amb una frase de la ministra de Medio Ambiente, Elvira Rodríguez, en presentar dies enrere a Barcelona els grans avantatges del transvasament de l'Ebre. La cosa (la Gran Cosa) ha de servir perquè l'aigua de l'aixeta dels barcelonins deixi de tenir mal gust (que també deu ser culpa de la desconfiança que genera el govern tripartit), ha de servir perquè el Delta quedi "mejor de como estaba" (paraules literals del president Aznar) i de passada també donarà al PP uns quants centenars de milers de vots al País Valencià i a Múrcia (Rodríguez, cap de llista per Múrcia, ai ves, no se n'amaga gota). Però la raó última adduïda per la ministra va ser, aquesta sí, impressionant: "España es una unidad hidráulica". Cito literalment, no m'ho invento. Va dir "unidad" i va dir "España" i va dir "hidráulica". No sé com els va quedar el cos als portuguesos (als quals qualsevol dia els reclamem el tros de Tajo que gestionen per error històric des del 1640), ni a la gent de Ceuta, Melilla i les Canàries (certament unides amb Espanya per l'aigua, però no sé si la hidràulica arriba tan lluny), ni als aranesos o als bascos que viuen en valls creades per rius que fa unes quantes desenes de milers d'anys que s'equivoquen anant a desembocar a l'Atlàntic francès... Sé com vaig quedar jo, que pertanyo al petit grup de remugaires que en sentir la paraula "Unidad" repetim a dins del cap "de Destino en lo Universal" i ens palpem la cartera a veure a quant ens toca aquesta vegada. Perquè la hidràulica és l'art de conduir les aigües corrents, i aquesta gent corren que se les pelen.

ELLS NO HO SÓN PAS

Algú s'imagina què no hauria passat (què no hauríem arribat a dir i a escriure sobre nosaltres mateixos) si amb motiu de la celebració oficial d'algun dels aniversaris de, per exemple, Jacint Verdaguer, Josep M. de Sagarra o Salvador Espriu el cartell oficial i institucional dels actes ens mostrés la cara de l'escriptor en groc amb quatre boniques barres vermelles anant-li de dalt a baix del rostre? Per no fer-ho, darrerament no ho fan ni a Madrid amb els Alberti, Cernuda i altres. Doncs mireu quina bonica pàgina web ha posat en marxa el país gros que tenim a dalt per commemorar el bicentenari del naixement de George Sand! Estètica subtil, colors escollits a l'atzar, cap confusió entre pàtria i patrimoni...

TRANSCENDÈNCIA I CONTINGÈNCIA

Jo volia escriure aquí grans coses sobre el govern i el desgovern, sobre Dvorak, sobre Alfonsina Storni, sobre el color groc d'una mimosa inflamada pel vent net de febrer. Però l'home proposa i el maquinari disposa: el meu ordinador ha decidit descansar uns dies, i mentre me l'ensabonen i li fan les tecles m'he de conformar a escriure de qualsevol manera amb un aparell prestat. Torno d'aquí a unes hores...