EXCUSES

M'explica algú que ho sap de primera mà que Mariano Rajoy sosté en privat que ell estava contra la guerra de l'Iraq, però que en això José María Aznar és inflexible, irracional. Si hi penso, encara és pitjor: aquest país s'ha fet (s'ha anat desfent, vull dir) a base de gent que diu que pensa blanc, però que fa negre perquè les circumstàncies o un superior l'obliguen: els funcionaris reials que van expulsar els jueus, els oficials que van assaltar la redacció del Cucut!, els soldats que van afusellar el president Companys, els senyors de Barcelona que parlaven en castellà als seus fills i en català als masovers, els guàrdies que van entrar al Congrés el 23-F, els policies que desallotjaven els estudiants de l'Autònoma el 2001, el guàrdia Piqué quan exculpa la ministra Valdecasas, que exculpa el seu pare rector feixista que també devia exculpar els guàrdies que ja atonyinaven amb porres els estudiants als claustres de la plaça Universitat dècades enrere... Tothom té boniques, magnífiques excuses per explicar. Amb la porra o el fusell o la citació judicial a les mans, sempre és més fàcil dir que tu només obeeixes, creure que el lliure albir és un ocell gairebé extingit que habita a la remota regió del "si no fos".

L'ombra de les ales de l'Enola Gay és tan gran que fa dies que a Barcelona no veiem el sol.