GIRA-SOLS

Van Gogh va escriure en una carta
al seu germà:
"El gira-sol, en certa forma,
era meu".
Giro els ulls als meus versos,
els reconec, però diguem
que sempre se m’escapen.
Vull dir que no tinc res,
que si de cas em tenen.
Més aviat sóc jo qui és,
en certa forma,
seu.
                            JS

REVISANT VERSOS

"Les paraules massa familiars, o massa remotes, derroten la intenció del poeta."

 Dr. Samuel Johnson (via @PENamerican)

PRESSUPÒSITS

What makes you think I'm enjoying being led to the flood? We got another thing coming undone. We got another thing coming undone And it's taking forever.

Però bon cap de setmana, és clar. Com sempre. A tothom.

PERIFÈRIES

Una tarda de la setmana passada, a l’Istituto Italiano di Cultura de Barcelona, a la presentació de La Terra Santa d’Alda Merini, l’editora d’Arrela, Ariadna Ferrer, reivindicava el punt de vista perifèric: des de Menorca, amb traducció d’una eivissenca (Nora Albert), una petita editorial publica per primera vegada en català una poeta contemporània traduïda de l'italià. Sens dubte, com va dir un dia la mateixa Merini, traduir és un acte d’amor. Però també publicar, i difondre-ho, i perseverar. La Terra Santa de la poetessa és el manicomi on la va ingressar el seu marit, però també la mena de resurrecció que experimentà en sortir-ne: menys per als quatre que hi malviuen, la Terra Promesa sempre és lluny, tirant cap a l’horitzó. Com les perifèries, com els marges: les llengües al marge, els gèneres al marge, els temes al marge, els llocs als marges.

A casa, deixo l’exemplar de La Terra Santa damunt d’un altre llibre publicat fa poc per l’Ajuntament de Barcelona i, tot i així, igualment perifèric: Poesia contracultura Barcelona, on David Castillo i Marc Valls trien l’obra de divuit poetes recents però ja morts (entre els quals Genís Cano, Pau Maragall, Pere Marcilla, Jordi Pope o Pepe Sales), tots gent que va escriure al marge de les convencions des d’un espai on els referents eren el punk, el còmic, les drogues, el comunitarisme o l’anarquisme, i això ha fet que en bona part quedin com un hiat, com un parèntesi obviable vistos des del discurs més oficial de la literatura i la cultura catalanes. «I què?», segurament ens respondrien avui. Perquè, com deia el lema que Castillo recupera al seu pròleg: «Si no arrisques la vida la tindràs sempre perduda».

Poesia, traducció, illes, contracultura, anarquisme: perifèries de la ja en si perifèrica realitat catalana. Publicar i escriure lluny del centre, en tots els sentits. Potser perquè des de la perifèria, des de les diverses perifèries, un veu sempre les coses amb més perspectiva, i amb uns altres ulls. Algú dirà que som bojos. Nos­altres preferim imaginar resurreccions.

-------------------------------
Publicat a El Periódico, 14-IX-16
Versión en castellano

EN LA FOSCOR

El poema (dit per Zagajewski dilluns al vespre al CCCB) acaba amb una llarga interrogació amb derivades als pintors holandesos del títol: què passarà quan ja haguem pelat la poma i els colors es refredin? I, sobretot, què és la foscor? No ho sap qui parla, i segurament tampoc no ho sabien els destinataris retòrics de la pregunta. Ni nosaltres, és clar, però en aquest cas gràcies al poema podem comptar si més no que hi haurà paraules.












MÉS
"Adam Zagajewski: 'La memòria és insuficient per a parlar de l'infinit'" (VilaWeb, 13-IX-16)

PÀTRIA SUPREMA

Esborreu el que tinguéssiu a l'agenda per a la segona part de la tarda d'avui: Adam Zagajewski serà al CCCB, acompanyat de Narcís Comadira, Pepa López, Biel Mesquida i Sebastià Perelló per llegir les versions catalanes dels seus textos.

L'acte, promogut pel PEN Català, forma part del programa "Habitació 2016", promogut a Mallorca per Mesquida i Perelló. I Zagajewski és... bé, un dels grans.




















MÉS
Plaquette amb la conferència de Zagajewski "El centre no resisteix" (en català, castellà, anglès i francès). Hi diu, per exemple: "Jaume Vallcorba em va fer veure ahir a la nit, en el sostre del vestíbul del Liceu de Barcelona acabat de restaurar, una frase que deia: «L’art n’a pas de patrie». Això és molt cert en el cas de la música. Peròl’art d’escriure té més patrie, més ojczyzna, que la música. Aspira a la universalitat i, tanmateix, sempre canta la seva cançó en una llengua concreta que per a cadascun de nosaltres, practicants de la literatura, ha conservat el gust de la infància, el gust de les mores, de les ortigues i les pomes, i l’amargor de la nostra individualitat sempre difícil, la nostra singularitat... la nostra pàtria suprema."

TARDOR (A PROP)

Ep, que Lisa Hannigan ha tret disc nou. Es diu At Swim i inclou aquesta "Tardor". Apa, doncs: bon cap de setmana a tothom, ja a l'espera. (Si trobeu el vídeo massa historiat, potser us agradi més aquí amb foto fixa fent la versió d'un superclàssic).

MATÍS

No són ben bé els llibres. És la il·lusió dels llibres.

FIORD

Obert, ample, núvols, pla, pluja, sol, pluja, pedra, mar, verds, marrons, grisos, verds, riu, cascades, molsa, més cascades, herba, rierol, fils d’aigua, llac, guals, neu, glaç, horitzó, cobalt, ocells, ovelles, herba alta, cabanes, tanques, perspectiva. Enfora i endins i amunt en una sola paraula, si existís.

LLORERS

Sabeu en què sí que s'assemblen Donald Trump i Juli Cèsar? La historiadora i divulgadora del món clàssic Mary Beard ho explica en aquest article al TLS ("A Don's Life")... i no té gaire a veure amb la política (o potser sí). Als cèsars el que és dels cèsars.











MÉS
Podeu seguir Beard a Twitter.

TRAPEZOIDES

Perifèrics del món aplegant-se amb la bóta de vi bo de les covers: Gregory Alan Isakov canta "The Trapeze Swinger" dels Iron & Wine. Vuit minuts d'alegria tranquil·la.

Please remember me, happily / By the rosebush laughing...

Bentornats totes a allò de sempre.

EL SET

Suposo que no serem capaços d'entendre la versió actual del capitalisme globalitzat i liofilitzat si no assumim o entenem una conversa com aquesta, fresca del dia. Al supermercat, la caixera s'esplaia amb una clienta mentre va passant productes pel lector de codis de barres: "¿Qué quieres? Cada vez que sale uno me lo compro. Llega la semana que viene... Tampoco es tan caro. En la tienda de Apple sale a novecientos ochenta y nueve".