LA PREGUNTA

Li Po, Petrarca, Dickinson, Verlaine... Per quan em tornin a preguntar pels meus poetes contemporanis.

 

SONO UN DESERTO

Aquests dies llegim Petrarca amb els estudiants, i els ajudo a identificar l'esquinç entre la primavera a fora i la tristesa o el desert a dins, tan fèrtil a la música popular durant segles. Per la finestra del despatx veig ocells que volen, i a la pantalla la policia que entra en una altra universitat a detenir algú per cantar i opinar.

 

RAMA DE AGUA

I llavors arriba un paquet i l'obres i a dins hi ha això, i és com si el teló del dia o la setmana s'abaixés i es tornés a alçar.

 

A Árdora Ediciones, Premio Nacional a la Mejor Labor Editorial Cultural 2020, i a les millors llibreries. Ehem.

 

Postdata

Ressenya del llibre de José Luis Regojo a la revista Poémame. 

 

ELS DEL BRIC

Aquestes ganes de viatjar. I, com sempre, ep, els millors desigs pel cap de setmana.

A PASSEJAR

La decepció és un animal domèstic.

BALDATS

Baldat. Baldats. Quina meravella de llengua. Trobo que la paraula d'avui a Rodamots és d'allò més escaient per descriure l'estat d'uns quants (si no la majoria) aquests dies.

De vegades penso que m'agradaria tornar a ser estudiant (un estudiant ganàpia i sense pressió) i posar-me d'exercici un apunt cada dia, o una entrada aquí al F l u x o un poemet, amb la paraula triada per la gent de Rodamots.

 

PECES SOLTES

Diguem que és aquí on les nostres peces encaixen a lloc...

M'adono que han passat setmanes sense regalar-vos una cançó, o sigui que aquí teniu aquesta favorita del mestre Iron & Wine, "Call it dreaming", per ajudar-nos a tots plegats a encarar la setmana, una setmana més de quasi-confinament.

 

LLUM NEGRA

Si us interessen la poesia i els raonaments possibles sobre poesia, David Castillo ha fet a El Punt Avui una bona entrevista a Jaume Pont a partir del seu darrer llibre, Mirall de negra nit (labreu, 2020), i les seves circumstàncies.

 

BLIP BLIP BLIP

Som els interromputs. O els distrets. I en Fonalleras sap de què parlo.

EL PUMA SAVI

El cercle d'admiradors de Gary Snyder, "fort i serè com un puma" (m'agrada la imatge), creix i s'eixampla entre nosaltres...

"És l'home que va inspirar The Dharma Bums (1958), la novel·la de Jack Kerouac que Manuel de Pedrolo va rebatejar de manera brillant com Els pòtols místics. Graduat en Literatura i Antropologia i amant de la vida salvatge, ha fet de granger, de guarda forestal, de professor universitari. I és amic de Jim Dodge, que (entrevistat per Kiko Amat) va dir que llegir Wendell Berry, Ursula K. Le Guin o Gary Snyder t'amplia la intel·ligència i la comprensió, pels seus inusuals 'angles de ment'. | Ha publicat més de vint-i-cinc llibres de poesia, prosa i assaig. El 1975 va guanyar el Pulitzer amb el poemari Turtle Island (traduït al castellà pel mateix Regojo, a Kriller71). Té noranta anys, però se'l veu fort i serè com un puma amb cabells blancs. Viu a les muntanyes de la Sierra Nevada californiana en una casa que va construir ell mateix."

 Jordi Benavente, "Gary Snyder with a gun (una imatge)" (Catorze, 25-I-21)

MÉS sobre Snyder, al F l u x.

AIXÍ

Per acompanyar la distribució de The Silent Letter, la versió en anglès de La hac, traduït per Christopher Whyte i editat per Fum d'Estampa Press, amb Pauline Ernest ens vam deixar filmar dient un parell de poemes en català i en anglès. Dies enrere vaig penjar l'enregistrament de "Dusk". Ara i aquí teniu el de "Like That" / "Així":

 

VAGAR

Segurament és fantàstic, ser hiperactiu. A mi em fa bo la vagància.