VERMUT AL RIU
0
comentaris
Escrit per
Jaume
a les
20:44
Bloc de notes de Jaume Subirana, escriptor. Curiós no especialista
Des de 2003
Quan creix a dintre meu el desesper pel món
i em desperta a la nit el soroll més petit...

Gràcies, Paul Holdengraber, i gràcies sempre a Wendell Berry.
Berta Piñán torna al català amb la traducció del seu darrer llibre, La mancadura, i serà a més a Barcelona divendres vinent a Laie i dissabte 12 a la Setmana de Poesia.

Escrit per
Jaume
a les
8:49
Enfilat a la porta d'accés a la basílica de Montserrat per veure-hi malgrat la gentada que omple el temple a l'espera de l'actuació de l'Escolania, el vailet deu tenir onze o dotze anys. Quan acaba la missa conventual i l'oficiant fa el senyal de la creu, ell gira el cap i explica al pare, dret al meu costat: "Ha fet lo del Messi".
Dos mil anys d'història de l'església resumits en cinc paraules.

Hi ha qui li discuteix el Nobel, i jo pagaria per haver escrit la tornada d'aquesta cançó. Que no és un poema, d'acord, però sí literatura. Mai no és tothom content.
Alegrem-nos junts si més no que ha arribat el cap de setmana.
Escrit per
Jaume
a les
9:30
La felicitat és un ocell salvatge, enllardat i poruc. I vola.
Quan vostès llegeixin això les parades i les aglomeracions de Sant Jordi al centre de Barcelona i d’altres ciutats catalanes ja seran història i les roses començaran a decandir-se al gerro del rebedor. Dilluns, el món editorial, els llibreters i els escriptors vam viure una altra fogonada que ens donarà a tots plegats aire fins a l’any vinent, enmig de la crisi sempiterna i les incerteses del país. La literatura i el llibre catalans són i no són Sant Jordi: se n’enorgulleixen i l’exhibeixen, en depenen i l’estimen, l’enyoren i el bescanten, el pateixen i el celebren. Per un dia, les lletres i la lectura hauran estat mainstream: si no compres i comentes algun llibre sembla que siguis un no ningú, com passa l’endemà de guanyar una Champions amb el futbol, l’onze de setembre amb la paraula Catalunya o el dia de Cap d’Any amb el cava i el raïm.
Després de dies d’inundació mediàtica, molts de vostès podrien ara donar algun nom de triomfador d’aquest Sant Jordi, segurament provinent de les llistes de més venuts o del pomet dels autors més coneguts. Fa un parell d’anys Màrius Serra (que enguany ha implicat les llistes a la trama de La novel·la de Sant Jordi) i Sergi Pàmies es van entretenir a calcular el percentatge de les vendes de Sant Jordi que representen els llibres de la llista dels més venuts: tots junts, no arribaven al 7 per cent. Vull dir que parlem d’un fenomen divers i dispers, que a Sant Jordi hi ha afortunadament molta vida enllà del que més sona: per poc que s’hi hagin fixat, hauran trobat als suplements i als taulells noves editorials (la darrera, Quid Pro Quo, benvinguts), traduccions inèdites, llibreries acabades d’estrenar (com La Inexplicable a Sants o La Carbonera al Poble-sec), autors novells: tots segueixen en dansa a partir del dia 24.
Som més que afortunats de tenir la diada de Sant Jordi, però també tot el que no és Sant Jordi, que és molt i molt divers. Sense llistes ni cues ni autobombo ni imatges cursis al whatsapp. Benvinguts als tres-cents seixanta-quatre dies que no són Sant Jordi.
-------------------------------
Publicat a El Periódico, 25-IV-18
Versión en castellano
Escriure, corregir, traduir una estona, potser llegir, sortir a passejar entre parades de llibres i una gentada que somriu, dinar amb amics, tornar a corregir, potser escriure, celebrar. Sant Jordi.

"Els llibres, a Angola, mai no han estat un problema, perquè els nostres polítics no llegeixen. Per tant el problema no són els llibres, el problema són les entrevistes. Entrevistes, reportatges o articles als diaris, però no els llibres" (32:42). José Eduardo Agualusa al "Diàleg de Sant Jordi" d'ahir organitzat per Biblioteques de Barcelona a l’Auditori Disseny Hub amb ell i amb Xavier Aldekoa.
MÉS
Discurs d'acceptació del International Dublin Literary Award 2017.
Escrit per
Jaume
a les
11:57
Etiquetes: Àfrica, Barcelona, Escriptors, Irlanda, Llibre i lectura, Política, Premis
Les promeses al capvespre i el matí de l'endemà. Voler, ho volem tot.
Mentre anem esperant, bon cap de setmana.
“Attention is the rarest and purest form of generosity.” https://t.co/jTNYNoOfIa
— Maria Popova (@brainpicker) November 12, 2017