2020-1970

Aquí teniu una tria de coses interessants que han anat sortint o que es poden veure i llegir aquests dies d'Any Carner, amb motiu de la commemoració del cinquantenari de la mort de l'escriptor:

- Jordi Galves, "Per entendre Josep Carner" (elnacional.cat, 6-VI-20). Fa un parell d'any, Galves ja escriví una altra peça breu molt recomanable: "El dret a la felicitat" (El Temps, 4-XII-17)

"Carner ha emprenyat molt perquè ha estat imprevisible. Sempre posa en qüestió el llenguatge i el que ens pensem que sabem del món. S’encara amb el més difícil, amb el que no volem saber, amb una actitud desconfiada, escèptica, tendra i irònica."

- Jordi Cornudella, "Tres passatges de Nabí, I" (La Lectora, 4-VI-20)

Contra l’horitzó il·luminat pels tons crepusculars encara s’hi dreçaria, però no com un profeta capaç d’esporuguir, sinó tot just com un espectre.

- Jaume Coll, "Els cinquanta anys del decés de Carner" (Ara, 4-VI-20)

"A Barcelona hi aterra un ancià que tenia moments de lucidesa i molts més d'opacitat. Els vectors del retorn van ser Noulet i Marià Manent, amb l'ajut indispensable de Cendrós. Noulet el veia diàriament en la seva opacitat, en l'emotiva ancianitat: se solia posar abric i capell, i en preguntar-li: "On vas, José?", ell responia: 'A Barcelona…'"

- Carles Casajuana, "Los demonios del pasado" (La Vanguardia, 1-VI-20)

"era hasta cierto punto lógico que Salvador Espriu no moviera un dedo para ver a Carner. Pero me sorprendió, sobre todo, que no lo hiciera Josep Pla, porque Pla había tenido una relación muy estrecha con el poeta en los años veinte"

- Jordi Marrugat, "Josep Carner i la poesia europea del seu temps" (IRL, 31-V-20). Molt bona peça que posa el Carner poeta en un context europeu

Per a un català és fàcil considerar Josep Carner el més gran escriptor en la seva llengua. Però, què representava en la literatura universal?

- Toni Sala, "L'emergència (18)", 6-IV-20. Un paper subjectiu, sí, però extraordinari

"Aquests dies tristos i cruels de patiments i dols, els versos de Carner em porten el consol de la saviesa, la saviesa del consol."

- Toni Sala, "L'emergència (17)", 5-IV-20

"Per què serveix una cultura catalana incapaç de tenir accessible Carner? Per què serveix l’ensenyament, si no és capaç d’ensenyar-lo? Per què serveix la llengua catalana si no podem llegir Carner? Per què serveix, ser catalans?"

- Joan-Josep Isern, "El retorn de Josep Carner a Catalunya: una història trista i poc edificant" (VilaWeb, 2-IV-20)

"A primera hora de la tarda del 3 d’abril de 1970, avui fa justament cinquanta anys, a l’aeroport de Barcelona hi havia una expectació superior a l’habitual. Com avui, també era divendres i uns centenars de persones s’hi havien aplegat per donar la benvinguda a uns visitants molt especials que arribaven de Brussel·les: el poeta Josep Carner i la seva muller, Émilie Noulet."

- Proposta d'Oriol Izquierdo de recorregut per la vida i l'obra de Carner a través dels textos, per al Mapa Literari Català d'Espais Escrits (un recurs de primera).

- TVE-Catalunya ha repescat el programa commemoratiu que van enregistrar l'any 1984 ("JC. Deure, passió i diversió"), amb la participació, entre d'altres, d'Anna Maria Carner, la filla del poeta, Marià Manent, Narcís Comadira o Joaquim Molas, i també un curiós reportatge antic ("L'últim viatge de Josep Carner") amb breus entrevistes a Albert Manent i Francesc Vallverdú.

- El Josep Carner traductor té un espai privilegiat a la revista digital del PEN, Visat, amb un article llarg de Marcel Ortín i llistes, referències, enllaços i exemples. També hi ha, òbviament, el Carner escriptor (i un grapat de poemes seus), de la mà de Pere Ballart.

- Web de l'Any Josep Carner

- I si a algú no li importa una mirada analítica tirant a crítica, ara fa un any vaig publicar en un dossier de la revista Ínsula coordinat per Jordi Amat un paper sobre la "febre centenària" que vivim a Catalunya pel que fa a les commemoracions literàries (ho sento, no està en obert).