FENT VUITS

No és només la Fortuna, que volta i ens fa voltar. Dies enrere en una conversa entre escriptors sobre poesia en castellà algú, displicent, relativitzava Antonio Machado i jo no vaig saber o no vaig gosar intervenir-hi. Avui llegeixo la trascripció d'unes paraules d'Ángel González en un audiovisual i somric i faig anar lleument el cap amunt i avall per dins: "Machado vino más tarde. Entonces me parecía un poco polvoriento y viejo. Es misterioso y hondo". Tenim el dret a canviar, a corregir-nos, òbviament. Però també una altra possibilitat més embolicada, qui sap si menys difícil: que tot plegat sigui cert alhora, que Machado pugui semblar-nos vell i polsegós i (no per això, però també) misteriós i pregon. Cada cosa, cada nom, arriba en un moment que de vegades és bo, i si no passa. I llavors n'hi ha que tornen, que sembla que tornin, com als meandres, com a la segona corba del vuit ajagut. ¡Yo alcanzaré mi juventud un día!

+ P I Ñ Á N
Tierra alantre -- La paraula nostra

+ R A P A L A
Bloc del Festival Primavera Poètica -- Els dies i les dones