dimecres, 11 de desembre de 2019

DURAN SOBRE CARNER (A l'EXILI)

“Vaig tenir la sort de conèixer Carner durant aquells anys d’exili a Mèxic. Sempre em va impressionar i captivar la seva clara i serena intel·ligència i el seu domini de la llengua. Va ser un gran poeta, i un gran escriptor, en diverses llengües. Els que el vam conèixer durant aquells anys difícils, no podíem sospitar l’angoixa íntima del poeta, ja que mantenia una aparença d’optimisme i confiança, convençut que acabada la guerra tornarien a Catalunya la llibertat i la democràcia. Hi havia doncs dos Carners: un oficial, extern, ple de confiança en el futur, que presidia els Jocs Florals, fundava revistes i ajudava a crear editorials, i un altre Carner íntim, preocupat i pessimista. En la meva memòria l’optimisme oficial de Carner contrasta vivament amb el pessimisme de Carles Riba”.

No us perdeu la resta de l'entrevista de Bernat Puigtobella a Manuel Duran, exiliat republicà i professor emèrit a Yale, a Núvol.




0 comentaris:

Publica un comentari

Gràcies per la vostra opinió

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.